La PAC fa pansir la pagesia catalana
El sector agrícola català veu amb preocupació com surt perjudicat en els canvis de criteri per calcular els pagaments que fa la Unió Europea Prevaldrà l'hectàrea, però Catalunya treu bona quota de producte sense necessitar molta terra i podria perdre 170 milions d'euros l'any
Cada ciutadà de la Unió Europea que paga impostos aporta 2 euros a la setmana per finançar la PAC (Política Agrícola Comuna). Ho posa de manifest un document de la Comissió Europea que, a l'hora, justifica que “no és un preu car si es té en compte que garanteix un subministrament d'aliments sans i la viabilitat del camp”. Però amb independència del que argumenti la Comissió (que és l'organisme competent en matèria agrícola a Europa) el debat sobre els diners que rep la pagesia s'ha reobert una vegada més arran de les intencions de les institucions europees de modificar el programa d'ajudes que pertoquen a cada estat membre.
El camp és un sector poc avesat a la diplomàcia i queda palès en les manifestacions del propi comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos: “Dubto seriosament que els aeroports o els camps de golf necessitin una ajuda a la renda agrícola”. Potser Dacian Ciolos, d'origen romanès, es va deixar endur per l'orgull patri a l'hora d'explicar els motius que han portat les institucions europees a redefinir els càlculs de les ajudes als agricultors, però els seus plans no han caigut gens bé als estats més veterans de la Unió. Alemanya, França, Suècia, el Regne Unit o l'Estat espanyol consideren que els nous barems que proposa els són perjudicials perquè tendeixen a una homogeneïtzació de les ajudes comunitàries i això, lluny de beneficiar la col·lectivitat, perjudica els estats històrics a costa de recompensar les explotacions agrícoles dels nouvinguts països de l'Europa de l'est.
La nova PAC hauria d'entrar en vigor el 2014 i des d'ara fins llavors els països membres tenen feina a esmenar o matisar la proposta inicial de la Comissió. Si s'atén al que ha manifestat el conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, hi ha molta lletra a esborrar perquè el conseller ha apuntat que es mira el text amb “extrema preocupació” pel futur del sector agrícola català.
ELS CATALANS HI PERDEN.
Com a conseqüència, la reducció de la renda agrària catalana entre ambdues mesures seria d'un 10%, que se sumaria a la reducció acumulada, segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, d'un 38% en termes constants entre els anys 2001 i 2010 (vegeu gràfic de la pàgina 4).
La intenció de la Comissió Europea és que entre el 2014 i el 2020 el gros dels estats europeus es beneficiïn de les ajudes comunitàries de manera més igualitària del que ha passat fins ara. La referència de Ciolos a “aeroports i camps de golf” deriva del fet que Europa vol pagar només els que anomena “agricultors actius” i, a aquests efectes, hi considera aquells a qui les rendes per ajudes agràries els suposin més del 5% del total de les rendes que tenen.
Per fer possible el repartiment més igualitari, Europa varia notablement els criteris que venia demanant als pagesos per tal de donar-los subvencions. Des de l'any 2003 Brussel·les té instaurat un sistema de pagament que calcula les ajudes en funció dels rendiments que va tenir una explotació entre els anys 2000 i 2002. És el que es va batejar com a drets històrics i que, suposadament, derivava d'una voluntat de donar estabilitat al sector i de no fer dependre les ajudes de circumstàncies puntuals d'un any concret.
CADA PAÍS ÉS UN MÓN.
Així les coses, la Comissió Europea ha redactat un reglament que, sobre el paper, a partir de l'any 2014 ha de fer variar el model d'ajudes amb la creació d'una tarifa plana de pagament únic per hectàrea per a tots els productors amb independència de la productivitat. Simplificant les coses, això vol dir que si no es té terreny no es cobra ajuda. Queda marge per corregir-lo, però tal com està previst a hores d'ara el canvi suposa un bon forat a la butxaca de molts productors catalans que, sense posseir massa terres, han estat cobrant ajudes gràcies a haver treballat amb pràctiques intensives que els han assegurat una bona producció.
És el cas, per exemple, del sector de l'olivera (òptimes produccions d'oli en terrenys no massa extensos) o del gros de ramaders dedicats a l'engreix de carn o al sector lacti (aconsegueixen exemplars preuats i sumen bones quotes de llet amb vaques que estan en granges i que, per tant, no obliguen el pagès a tenir grans extensions de terra per fer-les pasturar). Es calcula que més del 80% de les explotacions d'engreix de bestiar són intensives i una cosa semblant passa amb les vaques dedicades a llet.
NO TOTHOM HI PERD.
No li passa això, en canvi, a l'Estat espanyol. Com s'aprecia en el gràfic que hi ha en aquesta pàgina i que es trasllada a l'any 2020 (any en què tots els estats de la Unió cobraran el 100% de les ajudes) per fer una comparativa del preu per hectàrea en el sistema actual i en el model que surt de la reforma que proposa la Comissió, el sector agrícola espanyol manté les ajudes que ha anat cobrant.
Tot i que, com es veu en l'altre gràfic, les partides del pressupost comunitari per a l'activitat agrícola disminueixen cada exercici (havien arribat a suposar el 70% mentre que actualment són poc més del 40% i la intenció passa perquè en un termini de deu anys es quedin a la ratlla del 30%), l'Estat espanyol no en surt perjudicat perquè manté una injecció de 7.000 milions d'euros cada any, xifra que el col·loca com a segon màxim beneficiari dels fons de la PAC només superat per França (9.854 milions d'euros) i per davant d'Alemanya (6.239 milions). La clau de l'assumpte rau en saber cap a on enfocarà la mànega del flux de diners a l'hora de fer el repartiment.
Tots els pagesos són iguals, actius i verds
La PAC com a eix essencial de la unió europea. El Tractat de Roma, 1957, preveia que els objectius del sector agrícola europeu consistien a incrementar la productivitat, assegurar un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, estabilitzar els mercats, garantir l'abastiment d'aliments bàsics i assegurar al consumidor subministraments a preus raonables.
Progressiva reducció de les partides agrícoles. L'intervencionisme del model inicial pal·lia l'escassetat de productes bàsics i amb el proteccionisme fronterer s'aconsegueix el creixement econòmic. Fins que els excedents s'acumulen i la UE es replanteja les ajudes. El pressupost destinat a l'agricultura es redueix.
Sistema d'ajudes actual. Les ajudes van en relació amb la producció d'una explotació agrícola. Incentiva, per tant, l'activitat intensiva, majoritària en el sistema agrícola català.
La reforma. Premiarà l'activitat extensiva, ja que les ajudes van en funció de les hectàrees de terra que té l'explotació. El sistema beneficiarà les agricultures del centre d'Europa, amb molta superfície de terreny.
Política verda. Una part dels pagaments, fins al 30% de les ajudes, aniran condicionats a l'adopció de mesures mediambientals. Prevaldrà la rotació de conreus (el 7% d'una explotació ha de quedar lliure de conreu per donar descans a la terra) i la diversitat (una explotació pot tenir un màxim d'un 70% d'un mateix cultiu).
