El llarg camí cap a la unitat
Foment del Treball i Pimec torna a negociar amb discreció la seva unió, que consistiria a agrupar les pimes en una sola patronal i mantenir Foment com la casa de tots els empresaris. Les organitzacions coincideixen que és positiu sumar esforços però són prudents davant un procés que ja ha fracassat anteriorment
donar missatges de cooperació i eficiència
Va ser a principis de març, en un viatge oficial del govern i del seu president, Artur Mas, al Marroc amb 200 empresaris catalans per fer promoció econòmica del país. Joaquim Gay de Montellà, president de la principal patronal catalana, Foment del Treball, i Josep González, president de Pimec, van parlar i van coincidir que fóra bo tornar-se a plantejar una unitat de les patronals. L'objectiu: la unió de les pimes, actualment dividides entre Pimec i Fepime —patronal adherida a Foment— i una unitat d'acció de la patronal de grans empreses i la de pimes quan els objectius siguin comuns.
Amb la música més o menys clara, van donar-se fins a final d'any per fer el més difícil, on van acabar fallant els últims intents de fusió: posar-hi la lletra. Molt discretament, els contactes formals van iniciar-se fa unes setmanes i les reunions se succeeixen a tots els nivells. Els presidents de les organitzacions —Gay de Montellà, González i també Eusebi Cima, president de Fepime— estan liderant els contactes.
Les dues patronals, Foment i Pimec, creuen que ha arribat el moment de sumar esforços. No és la primera vegada, però aquest cop hi ha un factor que hi juga més a favor que mai: la crisi. En un doble sentit. Per una banda, creix la necessitat de fer sentir la veu dels empresaris davant les dificultats econòmiques, els seus problemes, les seves reivindicacions. De fer de lobby, en definitiva, amb més intensitat. I, per altra banda, la recessió ha repercutit negativament en els comptes de les patronals, i la unitat també ha de ser una manera de combatre-ho mancomunant serveis i creant sinergies. “Considerem que és el moment oportú. La unitat empresarial sempre dóna més força”, van explicar fonts de Foment, tant per difondre les seves reivindicacions com per negociar amb el govern i els agents socials. Però també “es pot ser molt més eficient en la utilització dels recursos i obtenir millors resultats” en la prestació de serveis a les empreses, com poden ser els de formació. El president de Pimec també ha admès públicament que, si bé els comptes de la patronal estan sanejats, mancomunar serveis seria positiu i ajudaria les organitzacions a combatre la crisi. I, per descomptat, creu que és necessari fer sentir la veu de les pimes amb més potència, especialment en un moment en què ho estan passant molt malament, i que totes les empreses, grans i petites, vagin juntes quan els interessos siguin comuns.
Ara bé, la distància que separa aquestes bones intencions inicials, compartides, dels fets és tan gran com diferents poden arribar a ser els interessos de les més de 500 associacions sòcies de Foment, les delegacions de Pimec, les cúpules de totes dues patronals i també de Fepime o els milers d'empreses associades. Una escudella barrejada difícil de cuinar.
Juntes però separades.
Alhora, però, Foment i la patronal resultant de Pimec i Fepime —que probablement mantindria el nom de Pimec— continuaria associada a Foment i podrien mancomunar serveis i actuar conjuntament o separadament segons les necessitats de cada moment i situació. Per exemple, per defensar els interessos empresarials davant el govern o negociar un conveni podrien anar juntes però Pimec podria actuar individualment quan es tracti d'aspectes més específics de les pimes. Aquesta associació implicaria que representants de les petites i mitjanes empreses estiguessin presents en els òrgans de govern de Foment i viceversa. Josep González ha defensat que les pimes haurien de tenir un pes com a mínim del 50%, ja que són majoritàries en el teixit productiu català. No obstant, aquests aspectes més de detall encara no s'han confirmat, i acostumen a ser els més delicats de negociar.
Aquesta és la tornada de la cançó, la idea general de com hauria de funcionar aquesta nova unió, però queden moltes estrofes per escriure i molts interrogants. Per exemple, com s'articularia la unitat a nivell sectorial i sobretot territorial, on moltes organitzacions, adherides a Foment, no tenen precisament bona relació amb les delegacions de Pimec. Cal recordar que en el darrer intent de fusió, l'any 2009, van ser precisament algunes de les territorials les que van rebutjar l'acord. Fonts empresarials expliquen que, per a l'èxit de les negociacions, el més important és no tornar a repetir els errors de fa tres anys i explicar molt millor l'acord a les organitzacions del territori, i abans que se n'assabentin per la premsa. Les delegacions de Pimec ofereixen serveis, com el de gestoria, que fan la competència a les empreses, i això s'hauria de resoldre perquè no agrada a molts patrons. La solució podria estar en el tancament de les oficines de Pimec fora de Barcelona, i que el servei a les pimes es pogués fer des de les territorials de Foment, segons apunten diverses fonts.
Prudència.
De moment, però, poc n'ha transcendit i les associacions sectorials i territorials de Foment pràcticament no tenen informació. Esperen rebre'n més aquest dilluns, quan la patronal celebra el seu comitè executiu, la junta i l'assemblea —aquesta última té lloc només una vegada a l'any, de forma ordinària—. Fins ara només en la junta de fa un mes van tenir un primer avanç: la cosa anava lenta. Però, segons apunten algunes fonts, en les darreres dues setmanes els contactes s'han accelerat i s'han salvat les primeres diferències importants. “Foment és una federació de patronals, mentre que Pimec afilia directament empreses. Aquest és un primer obstacle que s'ha de salvar amb la generositat de totes dues parts”, explica Rafael Romero.
El paper del govern.
