La urgència del pacte fiscal
Els menors pagaments a l'Estat durant dos anys amb el model basc haurien evitat totes les tisorades i els augments d'impostos. La Generalitat disposaria d'un 25% més d'ingressos
Avui es comença a cobrar a Catalunya un euro per recepta mèdica, nova taxa que el portaveu del govern, Francesc Homs, diu que contribuirà a fer que els catalans tinguin una sanitat molt millor. Però la minsa contribució que significa -100 milions d'euros en un pressupost de la Generalitat de 37.024 milions- evidencia la necessitat de gratar on sigui per treure diners davant una asfíxia derivada d'un finançament insuficient, agreujat pels impagaments de deutes per part del govern estatal. Una situació ben diferent hi hauria si Catalunya es financés com el País Basc, amb un concert econòmic els resultats del qual aspiren a obtenir els partits catalans que donen suport a la negociació d'un pacte fiscal amb l'Estat.
Quins serien aquestes resultats? Doncs que si apliquem a Catalunya la llei del cupo basc per al quinquenni 2007-2011, només amb els majors ingressos de 2010 i 2011 no haurien estat necessaris cap de les retallades de despeses i augments d'impostos aplicats en els tres darrers anys, i encara haurien sobrat diners. L'últim govern tripartit va “ajustar" el pressupost de 2010 en 1.670 milions i CiU n'hi va afegir 2.680 el 2011 i 4.295 milions el 2012: un total de 14.665 milions, mentre que en els dos últims exercicis el finançament a la basca hauria aportat més de 17.340 milions.
El sistema basc bàsicament consisteix que només es paga la part proporcional -en funció del pes de l'economia basca en el conjunt de l'espanyola, un 6,24%- de les despeses estatals per competències no assumides per les hisendes forals. Un cop calculada la quota del primer any, les dels quatre restants es fixa aplicant-li índex d'actualització en funció de la variació dels ingressos estatals per impostos no concertats. La contribució basca al pressupost estatal no depèn, doncs, de la recaptació d'impostos al territori, i a més la llei del cupo garanteix que es descomptaran de la quota les despeses derivades de noves lleis que pugui aprovar l'Estat, i per això des de l'any 2009 fa uns descomptes addicional per la Llei de Dependència, el Fons de Cohesió Sanitària i la Llei Orgànica d'Educació...
Aplicant aquesta llei a Catalunya, amb un pes econòmic a l'Estat del 18,8%, resulta que entre 2007 i 2011 hauria pagat a l'Estat 25.128 milions d'euros, amb quantitats anuals que oscil·len entre els 6.420 milions de 2008 i els 3.525 milions de 2011. Són 45.855 milions menys del que ha pagat amb el sistema de finançament actual. Per exemple, l'any 2009 -l'últim sobre el qual hi ha balances fiscals- a Catalunya es van recaptar 31.181 milions en impostos, dels quals 19.332 milions (un 62%) van anar a la Hisenda estatal, mentre que amb el concert la Hisenda catalana només hauria pagat a l'espanyola 5.107 milions, un 10,5%.
Són uns diners que d'haver estat abocats als pressupostos de la Generalitat haurien permès gastar un 25% més l'any passat i el 2008; un 18,7% més el 2010; un 5% més el 2009 i un 55% més el 2007. Un dineral amb el qual s'haurien pogut fer moltes coses; més ben dit, tal com estan les finances públiques, se n'haurien evitat moltes.
El concert hauria aportat 7.450 milions d'euros més l'any 2010, més del triple del que va aconseguir el govern tripartit retallant un 10% la partida pressupostària destinada a finançar personal substitut, de reforç i les hores extraordinàries, reduint un 10% les transferències als centres sanitaris concertats, i apujant l'IRPF als 20.000 contribuents amb rendes més altes.
De la mateixa manera, l'any passat no hauria calgut retallar 600 milions d'euros en el pressupost de sanitat, ni escapçar un 15% universitats. El 2011 es van retallar les despeses un 10%, per estalviar una quantitat que és la quarta part dels 9.891 milions d'euros que s'haurien ingressat amb el concert econòmic.
Amb aquests ingressos, la Generalitat no estaria enviant plans i contraplans al Ministeri d'Economia per complir l'objectiu de baixar el dèficit des del 3,72% del PIB de 2011 fins a l'1,5 el 2012. No hauria fet falta un pla de retallades que aquest any disminueix un 5% més els sous dels treballadors públics i baixa un 15% el sou i la jornada dels interins per la necessitat de reduir 625 milions del capítol de personal. Tampoc s'haurien retallar 1.069 milions en despeses de sanitat i ensenyament, ni rebaixat en 735 milions d'euros les partides de subvencions.
Les infraestructures no aixequen el cap. Mentre el govern català reclama sense èxit a l'espanyol els diners que l'Estatut fixa per compensar la manca d'inversió anterior, ha de paralitzar obres de competència pròpia, per una manca de diners que amb el concert desapareixeria. El tripartit va començar el 2010 retallant les inversions un 10% (531 milions d'euros), i CiU ha continuat amb la paralització. Dels 4.163 milions d'euros per a inversions reals pressupostats per al 2010 s'ha baixat als 1.900 milions d'aquest any, després que el 2011 va ser de 2.231 milions d'euros. Entre els projectes que estan empantanegats hi ha gairebé tots els trams pendents de la nova L9/L10 del metro de Barcelona i la prolongació de les L2 i L4. També s'han aturat les prolongacions de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), conegudes com el metro del Vallès, que havien d'arribar a Terrassa i Sabadell el 2013 i el 2015, respectivament. En carreteres, el tram de Terrassa a Granollers del Quart Cinturó (B-40), que és el que realment garanteix la circumval·lació gratuïta de Barcelona ha passat de ser una urgència a ser una inversió inabordable, i a les comarques de Girona estan pendents les variants d'Olot, Verges, Bordils i Celrà, el desdoblament de la C-66 entre Banyoles i Besalú, que té el projecte enllestit. En el ram del sanejament, la Generalitat té setze depuradores acabades de construir que no ha posat en servei a les comarques gironines, mentre que ha posat a la venda Aigües del Ter, per treure's del cim un deute de 600 milions d'euros i ingressar-ne 400 més.
Amb concert, moltes d'aquestes obres no estarien aturades, els sous públics no baixarien i la despesa de la Generalitat hauria pogut augmentar sense apujar impostos ni crear noves taxes. I els proveïdors cobrarien a l'hora. Abans dèiem que amb els 17.341 milions de major recaptació entre 2010 i 2011 n'hi havia prou per mantenir el que s'ha retallat en tres anys per trobar 14.665 milions que no eixuguen el dèficit. I encara quedarien disponibles 2.676 milions, més que suficients per pagar els 2.020 milions d'euros que sumen les 263.113 factures que l'administració catalana té pendents de pagament a proveïdors i que pagarà en 10 anys a un tipus d'interès proper al 5% mitjançant un crèdit que ha demanat a lla banca.
Aquesta és una altra avantatge afegida del concert: t'has d'endeutar molt menys i pagues menys interessos, de manera que els diners els pots gastar en coses més productives. L'emissió de deute públic comporta que la Generalitat hagi d'abonar enguany 1.477 milions d'euros en interessos, un 32% més que l'any passat. Aquests 359,2 milions d'interessos són més que els pressupostos per aquest any de Cultura (239) i Promoció Social (77,5). Amb concert, no haurien existit, per exemple, les tres emissions de bons que en tres anys a fet la Generalitat per captar diners dels particulars, 4.295 milions d'euros a interessos que oscil·len entre el 4,25% i el 5%. No haurien calgut perquè si amb la major recaptació de 2010 i 2011 s'evitaven les retallades, amb els 28.514 milions de més del període 2007-2009 el deute públic català seria molt inferior als 41.912 milions d'euros que sumava a final de l'any passat. De fet, els números es poden mirar d'una altra manera: amb cinc anys de concert i amb els pressupostos tal com s'han aprovat, la Generalitat tindria més de 3.000 milions de superàvit.
Però mentre no hi hagi concert, el deute augmentarà. Segons Pla Econòmic-Financer de Reequilibri de la Generalitat, aquest any els ingressos augmentaran un 14% i les despeses baixaran un 2,8%. No serà suficient, així que el deute creixerà dels 41.912 milions de 2011 a 45.247 milions el 2014, cosa que representarà un pagament d'interessos de gairebé 2.000 milions d'euros anuals.
Suport majoritari a tenir la clau de la caixa
El 76,5% dels catalans són partidaris de tenir hisenda pròpia, i partits, sindicats i patronal estan a favor de millorar el finançament
El sistema actual de finançament de les autonomies de règim comú -totes menys el País Basc i Navarra- es va establir l'any 2009 per encabir-hi els canvis derivats de l'Estatut. Catalunya rebia més diners, però aquesta millora va ser donada per caducada ben aviat, en vistes dels incompliments del govern estatal. I CiU va centrar la campanya que la va retornar al govern en la promesa de reclamar un pacte fiscal amb l'Estat, centrat en una Hisenda catalana que tingui la clau de la caixa, treure Catalunya del grup de territoris que es regeixen per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), i posar límits al volum d'impostos recaptats aquí i que van a la restat de l'Estat. No se li en vol dir concert, però el nom no fa la cosa (a Navarra en diuen convenio) i l'important és aproximar-se als resultats bascos.
Tots els partits catalans s'han mostrat d'acord a demanar una millora en el finançament -fins i tot la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho- parla de “model fiscal singular", però amb dèficits per tot arreu i Espanya demanant diners per rescatar la banca no sembla el millor moment per aconseguir el pacte. Ho té clar Oriol Jonqueras, president d'ERC, segons el qual el concert és impossible perquè el govern espanyol no el voldrà donar, i encara que volgués no podria, perquè la situació econòmica és més desesperada que mai per a l'Estat. Per això, considera que demanar el concert és perdre el temps i que el que cal fer és demanar la independència.
El president, Artur Mas, en canvi, va declarar al Parlament que és “viable, compatible i urgentíssim” plantejar ara un nou model de finançament per a Catalunya, perquè per sortir-se'n Espanya ha d'ajudar el motor econòmic amb el pacte fiscal. Altres vegades, Mas es declara escèptic -Segurament que Espanya dirà que no al pacte fiscal- i es veu convidant la gent a reclamar la constitució d'una hisenda pròpia de Catalunya.
En tot cas, el “no" espanyol serà després de l'estiu, després que la comissió parlamentària sobre el concert hagi votat les seves conclusions. El govern català es donarà de termini fins a finals d'any per determinar si l'entesa amb el govern espanyol del PP és possible o no. I després, en què es traduirà aquesta eventual crida a reclamar la clau de la caixa? El pla B, si existeix, no es coneix, però en tot cas les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió constaten que hi ha una majoria social favorable al fet que la Generalitat recapti i decideixi la distribució dels impostos que paguen ciutadans i empreses del país. Era del 75,5% fa poc més d'un any i se situava un punt per sobre, en el 76,5%, el març passat, en l'última enquesta. Un 51,2% dels entrevistats hi estaven molt a favor i un 25,3%, més aviat a favor. La majoria es reprodueix en el cas dels electors dels partits, tret dels del PP, que rebutgen el projecte del govern per a aquesta legislatura. El suport entre en els votants de CiU, Esquerra, el PSC, ICV-EUiA i SI és d'entre el 75% i el 100%.
Curiosament, les dades revelen que els electors entre els quals més ha crescut l'aval al pacte fiscal són els ecosocialistes i els socialistes. Quatre punts, en el cas del PSC: del 75% de fa un any al 79% d'ara. Una part dels votants socialistes va més enllà que la direcció del partit, que és partidària que la clau sigui compartida i la gestió dels tributs la faci un consorci entre l'Estat i la Generalitat. L'altra cara de la moneda és el PP, on el nombre de partidaris del sistema ha baixat en un any del 35,3% al 26,5%.
També han donat suport a la iniciativa sobre el pacte fiscal els sindicats CCOO i UGT i la patronal Foment del Treball, el president de la qual, Joaquim Gay de Montellà, troba molt alt l'índex català de solidaritat, de l'entorn del 9% del PIB, i recorda que als estats federats alemanys no passa del 4%. Foment del Treball va ser una de les entitats -les altres són l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'Ateneu Barcelonès i la Societat Econòmica Barcelonina Amics del País- que van publicar el primer manifest en defensa del concert català. Va ser fa més de cent anys, el 1899, i és que hi ha urgències que perduren.
Un 56% més de diners per habitant
Les administracions basques disposen, a igualtat de competències, un 56% més de recursos per càpita que la Generalitat, i això es nota en la renda bruta: el 2009, Catalunya ocupava la novena posició en el rànquing de territoris espanyols, amb 18.347 euros per persona (un 102,2% de la mitjana), i el País Basc només estava per sota de Navarra, amb 22.545 euros i un 127%.El País Basc és primer en PIB per càpita (29.753 euros, 130% de la mitjana espanyola) i segon en renda per habitant, Catalunya passa de ser quarta en PIB (26.589) a novena un cop distribuïts els impostos.
El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya -diferència entre els diners que l'Estat recapta aquí i els que tornen amb despeses i inversions- va ser l'any 2009 de 16.409 milions, un 8,4% del PIB.
