Quan va començar aquesta crisi, molts la vam veure com una oportunitat, i malgrat totes les dificultats de moltes persones, vam pensar que seria possible sortir-ne amb un país millorat i tal vegada més preparat per competir a escala internacional. Però han passat els mesos i els anys i els canvis que s'han fet són francament decebedors: en el sentit de distribuir els perjudicis uniformement per tothom i de no crear les facilitats ni els incentius necessaris perquè el país recuperi la productivitat.

Ara toca l'IVA, abans va tocar el 4% de l'IRPF i la reducció del 5% a tots els funcionaris, tots paguem els costos, però no hi ha cap canvi fonamental de criteri: ni s'aprimen nivells de l'administració, ni se simplifiquen processos ni, sobretot, es penalitzen els responsables de la mala gestió que han abocat l'economia al desastre actual.

Per posar-ne un exemple, ara que tots volem ser Massachussets, tinc un amic empresari que viu a Boston i dirigeix una empresa biotecnològica. El meu amic es va adonar que necessitava fer una ampliació de capital en el seu negoci. Va començar a fer un procés de crowd funding (el mateix sistema que va finançar la campanya del president Obama) i ha aconseguit 2,5 milions de dòlars en 6 mesos. A més, conec almenys dos fons d'inversions a l'Estat espanyol que s'especialitzen en companyies del mateix sector biotecnològic: han aconseguit que diversos inversors aportin en un cas 30 i en l'altre gairebé 10 milions d'euros al seu fons, però els ha costat més de 15 mesos fer els tràmits legals amb la CNMV per començar a fer les activitats d'inversió, cosa que no permet que comenci a donar suport a companyies en un moment en què és tant necessari.

La diferència entre els Estats Units i nosaltres és que aquí hi ha uns sistemes legals i administratius que són redundants, excessivament burocràtics i consegüentment un greu llast per a la productivitat. Als EUA, per participar en un procés de crowd funding com l'esmentat, cal que l'inversor sigui acreditat, és a dir, que tingui una mínima capacitat de capital per fer les inversions (orientativament 1 milió de dòlars). La diferència és que allà l'inversor es declara a si mateix “acreditat” i no cal cap més verificació, la responsabilitat del que fa amb els seus diners és seva, i que aquí calen tota mena d'explicacions i segells que impliquen que qualsevol activitat trigui mesos a començar.

No ens confonguem, però, pensant que als Estats Units són un país ultraliberal on els rics fan el que volen amb els seus diners: parlem del país que ha deixat fer fallida els bancs més mal gestionats, sense salvar-los amb els diners dels contribuents i el país on el senyor Bernard Madoff va ser jutjat poc desprès de descobrir-se l'estafa que havia comès, mentre que aquí no hi haurà responsabilitats penals per a cap dels gestors que han burlat tota mena de sistemes legals i ara hem d'eixugar les pèrdues entre tots.

I el pitjor de tot és que en quatre anys de crisi no hem vist cap intent seriós de fer reformes que millorin la productivitat i penalitzin realment els qui perjudiquen el bé comú. Definitivament, el somni americà encara és molt lluny.