Potser moviments, molts riscos
A la borsa hi ha temors que els emergents i els EUA es desaccelerin. La necessitat de desinvertir pot generar moviments
Després d'un primer semestre molt determinat pel part difícil de la reforma de la zona euro, paral·lelament a un deute sobirà espanyol extremament vulnerable al setge dels mercats, en la segona meitat de l'any, la borsa espanyola estarà pendent de diversos riscos macroeconòmics i microeconòmics i no es descarta que les necessitats de capital, tant de bancs com de grans corporacions de l'Íbex 35 fortament endeutades, omplin el mercat de notícies de desinversió.
Podríem pensar que si la borsa ha baixat un 21% del gener ençà,i la borsa és barata, hi ha potencial alcista, però compte. Com diu Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Catalunya, “hi ha tres riscos clars, dos de macroeconòmics i un de microeconòmic: pel que fa als dos primers, podem témer la desacceleració de l'economia d'emergents com la Xina, el Brasil o l'Índia, d'una banda, i dels Estats Units, per l'altra”. En el pla microeconòmic, “firmes de gran capitalització que marquen tendència com Danone, Siemens, Ford, Nokia i Procter & Gamble han avisat que els seus resultats no seran tan bons com es preveia”. En el primer semestre, a la borsa espanyola es van bescanviar 105.955 milions de títols, un 27,89% més que durant el mateix període de l'any passat. Tanmateix, l'entorn de desconfiança i volatilitat va determinar que el valor efectiu d'aquest bescanvi fos un 22,5% inferior al que s'havia registrat durant la primera meitat del 2011, quan es va arribar a 375.609 milions d'euros.
desinversions.
En el primer semestre hi ha hagut massa interrogants ja que, com diu Paula Hausmann,“els mercats s'han dedicat fer la reconstitució de la zona euro”. Tanmateix, observa que hi va haver un punt d'inflexió quan hi va haver les eleccions de Grècia, que “han generat una certa tranquil·litat”. En els pròxims mesos, confia que com a catalitzador de confiança pugui actuar la pressió del president Barack Obama, si més no fins a les eleccions presidencials del mes de novembre, perquè Europa vagi consolidant aquest procés de més unió financera i fiscal. En aquesta empenta perquè la UE sigui efectivament una unió, com la dels EUA, “hi ha la cada vegada possibilitat més clara que la Reserva Federal aviat torni a fer algun moviment per augmentar l'oferta de diner i donar més estímuls a l'economia, un Q4”, segons assenyala Hausmann, que també percep que ha minvat un xic la desconfiança dels mercats amb els polítics: “entenen que els dirigents europeus s'han posat les piles, que hi ha més agilitat en la presa de decisions, i que la política d'austeritat d'Angela Merkel ja ha trobat rèplica en les propostes d'altres líders europeus.”
Podria passar que la zona de suport de l'Íbex 35 que ara se situa entre 6.000 i 7.000 punts es pogués trencar, però tot plegat, segons l'analista, “serien caigudes puntuals, perquè l'Estat espanyol no és Grècia, i si està penalitzada és pels atacs especulatius. Tot i la desconfiança, és innegable que les grans empreses espanyoles estan molt internacionalitzades, no tenen res a veure amb els valors que cotitzen a Grècia”.
reestructurar deute.
El que sembla clar és que durant els pròxims mesos continuarem tenint volums baixos de negoci a la borsa, concretats molt a curt a termini, “sense que hi hagi un canvi de tendència, aquí, i a les altres borses europees, perquè és el que toca fins que l'economia ofereixi senyals consistents de recuperació”, com interpreta l'analista d'Agenbolsa.
