saber o no saber
La In(inter)dependència de Catalunya
Deia Adam Smith que l'economia política és la recerca sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions. En algun moment o altre totes les nacions del món hauran de fer una reflexió sobre quines són les causes i la naturalesa de la seva riquesa en el nou context que s'albira. D'acord amb això, val la pena que emprenguem una reflexió sobre l'economia política de la independència de Catalunya.
Per estudiar l'economia política d'una Catalunya independent, el primer que hem de fer és preguntar-nos què vol dir que una nació sigui independent al segle XXI. De la mateixa manera que el segle XIX va ser el segle de la construcció de les economies nacionals i que el segle XX va ser el de la construcció de l'economia mundial, tot sembla indicar que el segle XXI serà el segle de la construcció de l'economia global. Ara mateix no sóc capaç d'imaginar gaires concrecions per al segle XXII, però em sembla que evolucionarem cap a l'economia universal. L'economia global és l'economia dels mercats mundials les 24 hores. És l'economia dels mercats de factors i productes que avança cap a la dilució de les barreres d'espai i temps, de les xarxes, de la col·laboració, del coneixement i de la co-innovació. És l'economia de la interdependència.
En l'economia global no hi ha cap nació independent, sinó que totes són interdependents. Ni els Estats Units d'Amèrica, l'economia més gran i poderosa del món, són independents. Alguns exemples significatius: el dòlar exportat arreu; la borsa i els mercats financers més importants del planeta; una indústria tecnològica i de continguts de referència global; cotxes importats del Japó, Corea o Alemanya; el deute públic en mans dels xinesos, i universitaris i científics captats d'arreu. La interdependència econòmica d'avui és tal, que no hi ha cap nació que pugui prendre una decisió en política econòmica, per modesta que sigui, que no tingui en compte aquesta interdependència. I, vet aquí la qüestió: ¿té sentit que una economia petita com la catalana sigui independent en el context interdependent d'una Unió Europea globalitzada? ¿Quines han de ser les causes de la riquesa de la nació catalana interdependent? Sense entrar en números concrets, llanço algunes idees rellevants.
CAP A LA GLOBALITAT.
Segona. Però ser un estat interdependent i integrat a la Unió Europea del segle XXI (la de l'economia global) no serà el mateix que ser un estat independent i integrat a la Unió Europea del segle XX (la de l'economia mundial). D'entrada, la preocupació nacional ha de ser la competitivitat de les empreses, la seva capacitat per néixer i créixer sosteniblement a llarg termini. Sense un teixit d'empreses eficients i inserides a l'economia global no hi ha independència que valgui.
I tercera. L'economia política global de la competitivitat no és fàcil de dur a la pràctica. En primer lloc, perquè la política i les institucions han de renunciar a moltes coses com, per exemple, a la majoria de trams de la política monetària, fiscal, financera i laboral. En general, a totes aquelles polítiques macro que han de passar al nivell europeu. I, en segon lloc, perquè cal repensar de dalt a baix la resta de polítiques i el paper de l'administració, encara molt pensades en clau de demanda interna, i no d'oferta global.
Així doncs, al contrari del que habitualment es pensa i es diu, l'economia política de la interdependència, el nou paper que la Unió Europea hauria d'exercir en l'economia global, juga a favor de l'emancipació de Catalunya. Un argument més.
