Aquesta setmana l'economista Xavier Sala i Martín va publicar una entrada al seu bloc en què raonava el perquè Espanya serà la més interessada que una Catalunya independent entri a la UE. I a més diu que serà el nostre principal aliat. Si no han llegit el seu article i atès com ens han tractat sempre els espanyols i especialment ara que s'han tret la careta, podria deduir que és una broma del professor de Columbia, però Espanya no defensarà la nostra entrada a l'UE per amor cap a nosaltres, simplement ho farà pel seu interès econòmic. I ho argumenta amb la teoria dels jocs, l'equilibri de la qual va desenvolupar John Forbes Nash jr., treball pel qual li van donar el premi Nobel d'economia el 1994 i de qui Hollywood va immortalitzar la seva vida amb la pel·lícula Una ment prodigiosa. I què farà que arribat el cas els espanyols siguin el més interessats que Catalunya estigui dins de la UE? Doncs la situació geogràfica i estratègica de Catalunya. Les connexions amb Europa fan que, amb una Catalunya fora, faríem un tap físic a la seva economia i el cost per a ells de voler-nos-en mantenir fora seria molt elevat. Així doncs, és clar que ara tota la seva energia i força vagi destinada a evitar la nostra independència amb l'argument de la por, perquè una vegada produïda, ja no tindran l'argument del càstig. I per il·lustrar-ho, el professor XSM incorpora uns mapes amb les connexions amb França per carretera, per autopistes i per tren.

Aquest fet, que no és irrellevant, demostra la importància econòmica que tenen les estructures físiques d'estat. Durant molt de temps a Catalunya hem tingut un debat llarguíssim i poc científic sobre la connexió elèctrica amb Europa a través de la MAT i nosaltres, els que volem una Catalunya independent, hauríem de propiciar les màximes connexions amb Europa perquè ens allibera de les servituds espanyoles. El nostre objectiu com a país hauria de ser connectar-nos amb els gasoductes que vénen del Nord, amb l'aigua del Roine, amb l'AVE, amb tren convencional de via europea, amb autopistes, amb carreteres... De fet, algú pensa que en aquests dèficits de connexions europees que tenim i que són antieconòmics, en benefici de la centralitat de Madrid, no hi tenen res a veure els criteris polítics? Si Catalunya fos Galícia, per exemple, no tindríem a favor nostre el que diu la teoria de jocs perquè aleshores ells podrien portar a la pràctica tots aquests càstigs de l'ostracisme a perpetuïtat amb què ens amenacen, però resulta que Catalunya s'hi interposa amb Europa, i això els desactiva aquesta possibilitat. Amb una independència feta sense consens, podria passar la paradoxa que les empreses espanyoles fossin les més perjudicades, motiu pel qual hem d'entendre ara tota l'agressivitat d'Espanya contra el procés de Catalunya, perquè una vegada consumat el procés, només podran negociar amb pla d'igualtat.