A la bombolla tecnològica hi falta oxigen
El sector TIC català representa un 20% del global del sector a l'Estat espanyol i mostra una tendència més positiva. El nombre d'empreses es recupera a nivells d'abans de la crisi però encara no arrossega l'ocupació
El sector català de les TIC té definides les claus per garantir el creixement futur
El valor de la producció de les TIC a Catalunya va caure
un 14% en dos anys
El mercat mundial de les tecnologies de la informació i la comunicació va trencar el 2011 la barrera dels 3 bilions d'euros. Representa un creixement del 4% respecte a l'exercici anterior i dóna fe dels volums que genera el sector i del seu potencial. La dada apareix en un estudi elaborat per l'Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones (ONTSI) i indica que el negoci de les TIC està en fase de prosperitat a escala mundial. És, però, un fenomen creixent a tot arreu?
No. Hi ha llocs on la bombolla tecnològica està mancada d'aire. A l'Estat espanyol, el sector de les TIC no s'escapa de la crisi, i a Catalunya, tot i que les expectatives són una mica millors, el sector avança a batzegades.
Per tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'entenen el conjunt d'eines tecnològiques que s'han desenvolupat per captar, canalitzar, emmagatzemar, processar, recuperar i enviar la informació. Per tant, en el vagó reservat a les TIC hi viatgen dels aparells de telefonia als ordinadors, les tauletes, internet i les seves múltiples aplicacions, les càmeres digitals, els codis de barres, les bandes magnètiques i un llarg etcètera de ginys. El ventall és ampli, i com a conseqüència de l'evolució, es va desplegant cada vegada més. Com que és un sector tan dinàmic, les empreses tenen molt de marge de creixement, però la competència és ferotge.
El sector tecnològic català, amb un volum de producció que supera els 10.000 milions d'euros (el volum de negoci s'enfila fins als 16.762 milions d'euros) representa el 20% del conjunt del sector a l'Estat espanyol, tant pel que fa al nombre d'empreses com de treballadors. Ho revela el diagnòstic emès pel Baròmetre 2012 del Cercle Tecnològic a Catalunya (CTecno) en un informe que radiografia les dades de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) i, a més, ho confirma l'AMETIC (Associació d'empreses d'electrònica, tecnologies de la informació, telecomunicacions i continguts socials) en un estudi sobre les tecnologies de la informació a l'Estat espanyol. L'AMETIC exposa que el 2010, a Catalunya hi havia un 20,6% de les empreses i que el 2011 es va augmentar fins al 22,1%.
Catalunya no es pot posar a tirar coets però sí que presenta una tendència millor que Espanya. L'ONTSI, que depèn del Ministeri d'Indústria, dimecres passat, dia 12, va emetre el seu informe anual sobre el sector TIC a l'Estat espanyol. L'estudi parla d'una davallada de la facturació del 2,5% el 2011, però destaca que tot i amb això, el sector de les TIC espanyol genera 100.000 milions d'euros. És una dada enganyosa perquè en realitat en genera 84.600 milions. El balanç de l'ONTSI inclou a les TIC l'activitat que generen les empreses de continguts digitals. Igualment, per això parla de 444.680 llocs de treball (un 1'6% menys que el 2010) quan el 20% d'aquesta ocupació correspon a les empreses de continguts.
SEGELL CATALÀ.
Però la crisi econòmica també ha fet estralls en el sector de les TIC català. El valor de la producció de les TIC a Catalunya va caure un 14% en dos anys i el nombre de persones ocupades va baixar gairebé 10.000 treballadors. Les dades de l'Idescat 2010 (es van publicar tot just fa un parell de setmanes i són l'estudi més actualitzat sobre el sector de les TIC català) mostren com, en esclatar la crisi, gairebé 700 empreses van haver d'abaixar la persiana entre el 2008 i el 2009. Això es va traduir en una escapçada de l'ocupació, però el CTecno considera que el sotrac “ha contribuït a reduir el nombre d'actors i a consolidar les empreses que han aconseguit sobreviure”.
En aquest sentit, la sensació de confiança impregna el sector TIC i s'accepta com a vàlida la teoria que diu que s'ha aconseguit una estabilitat que ja voldrien moltes altres branques de l'economia del país. Tot i que l'ocupació no es recupera, el nombre d'empreses va créixer en 629 entre el 2009 i el 2010, i es va situar altre cop per sobre de les 10.000 (concretament, 10.315) i es va quedar a tan sols una trentena de les que hi havia registrades el 2008.
A CTecno posen de manifest que “el major fre del sector tecnològic català és l'escala del mercat actual de negoci, seguida de l'estructura de teixit empresarial de petita i mitjana empresa, i la manca de finançament privat”. Així mateix, “si bé el sector encara té problemes de finançament, la pressió dels impagats i certa incertesa, en general és optimista respecte a la situació actual i a les perspectives de futur. Com a mínim, sembla que té clares les claus per garantir el creixement futur”.
Aquestes claus impliquen la internacionalització, la perseverança en la R+D+I, la millora de l'accés al finançament (fomentant un ecosistema d'emprenedors, capital de risc i figures com els àngels inversors) i l'aposta per àmbits d'especialització. Sobre aquest últim punt, destaquen l'existència d'àrees amb “bones perspectives de desenvolupament, i on Catalunya està ben posicionada” com és el cas de les tecnologies relacionades amb la telefonia mòbil i les ciutats intel·ligents (smart cities). També es considera un bon filó trobar eines i solucions tecnològiques que ajudin a desenvolupar els sectors significatius per a l'economia del territori (com ara el turisme).
Hi ha camp per córrer i el marge de millora és gran, però amb la teoria no es va enlloc. Així, per exemple, mentre la internacionalització es presenta com un element clau per la supervivència i el creixement de la indústria de les TIC catalana, les xifres revelen que el sector està badant a l'hora d'espavilar-se en els mercats exteriors. El nombre de projectes o vendes amb nous clients internacionals del sector tecnològic català està per sota dels índexs registrats en la resta de sectors. Per tant, un 47% de les empreses tecnològiques han aconseguit començar projectes internacionals en els últims 3 anys, mentre que la mitjana de la resta de sectors se situa en un 51% de les empreses.
L'R+D+I és un cas semblant. Catalunya està, juntament amb la Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc, per sobre de la mitjana de l'Estat a l'hora d'invertir en recerca i desenvolupament, però tot i així continua presentant uns indicadors molt baixos en comparació amb les regions europees més desenvolupades. Al conjunt de l'Estat la despesa en recerca i desenvolupament suposa un percentatge de l'1,39% respecte al PIB d'Espanya i, en el cas català, el percentatge és de l'1,63% del PIB. El Baròmetre 2012 destaca que a escala europea “queda molt al darrere de regions que inverteixen xifres per sobre el 4% del seu PIB en R+D+I, com passa en algunes regions sueques, alemanyes o franceses”.
Les TIC han deixat de ser el futur per ser un present que mena la pressa.
El capital de risc prefereix Madrid
El sector tecnològic és prolífic en iniciatives emprenedores que, més d'hora que tard, topen amb la falta de finançament. Una de les claus pel seu èxit sovint és atreure capital de risc. L'Informe de Venture Capital a Espanya 2011 revela que Madrid aconsegueix més finançament de capital de risc que Catalunya en el sector de les empreses de nova creació (les conegudes com a start-ups). Tot i que Catalunya registra un nombre més alt d'empreses emergents que són capaces d'aconseguir inversors (473 versus les 360 madrilenyes), és la Meseta qui aconsegueix recaptar més diners per a aquestes empreses.
Els gairebé 23 milions d'euros de més que arreplega no reverteixen, però, en benefici de més generació d'ocupació ja que les empreses emergents catalanes, amb 1.441, van més que duplicar els 617 nous treballadors ocupats en les emergents madrilenyes.
A Enrique Umbert, expert en la selecció de directius i personal especialitzat en empreses de comerç digital, no li sorprenen les xifres sobre l'activitat a Catalunya: “el potencial que tenim és altíssim i hi ha eines i una infraestructura adequada per desenvolupar projectes relacionats amb l'internet.” Explica que “d'aquesta infraestructura sovint se n'està aprofitant gent que ve de fora a muntar filials o a obrir negoci perquè aquí hi ha projectes que no arrenquen”.
Xavier Ribas és advocat especialista en dret digital i noves tecnologies i està en contacte directe amb moltes empreses del sector. Percep, per tant, els problemes que solen tenir per tirar el seus plans endavant. No obstant això, explica que “les empreses TIC tenen menys dificultats que les dedicades a altres negocis perquè estan en el punt de mira dels business angels i el capital de risc. Estan en una espècie de bombolla que les fa atractives, no pel finançament bancari, però sí pel capital de risc”. Ribas diu que amb l'entrada d'aquesta inversió es fa imprescindible registrar la idea i una clàusula de confidencialitat.
