2013: precipici o xarxa empresarial?
Catalunya entrarà en el 2013 consolidant el sisè exercici de crisi econòmica. La situació actual és molt negativa. Entre el 2008 i el 2012, l'economia catalana haurà reduït prop d'un 1% el seu PIB cada any. Entre el tercer trimestre del 2008 i el tercer trimestre del 2012, l'economia catalana ha perdut 650.000 llocs de treball, un 22,5% del total de la població ocupada. Entre el 2008 i el 2012 l'economia catalana ha perdut 34.000 empreses (592.000 el 2012), un 6% del seu teixit empresarial. El tercer trimestre del 2012 el volum total d'aturats se situava en poc més de 840.000 persones, gairebé mig milió d'aturats més que el tercer trimestre del 2008. La xacra de l'atur castiga gairebé un de cada quatre catalans en edat de treballar. La renda per capita, els índexs de pobresa i marginalitat i les bosses de desarticulació social no paren de créixer.
La situació internacional presenta també més ombres que llums. L'economia europea, en especial l'alemanya, es desaccelera ràpidament. I el dèficit fiscal i comercial als EUA, amb magnituds històricament elevades, amenacen d'arrossegar novament l'economia mundial cap a un empitjorament de la crisi. Per acabar-ho d'adobar, les economies emergents evolucionen també a la baixa.
De fet, les perspectives pel 2013 continuen sent desencoratjadores. Si s'acompleixen les previsions, l'economia catalana tancarà el 2013 amb un PIB a l'entorn dels 200.000 milions d'euros, els registres de l'any 2007. Per trobar taxes d'ocupació semblants a les actuals? Avui a Catalunya treballen poc menys de 2,9 milions de persones. Hem de retrocedir fins al quart trimestre del 2002. Tot indica, doncs, que ens acostem al precipici, que acabarem de perdre tots els rèdits de l'etapa més expansiva de la història recent de Catalunya i que la crisi dóna pas a la depressió. Què hem de fer? Com sortirem de la depressió? Aquí van algunes idees.
Primer. L'economia i la societat mundial s'endinsen en un període històric nou. Hem d'aprendre les lliçons de la història. De la mateixa manera que els postulats keynesians ens van permetre sortir de la depressió dels anys trenta, avui necessitem uns nous postulats d'articulació econòmica i social. Les receptes antigues no valen.
Segon. La globalització, la innovació i el coneixement són el motor de la prosperitat. I això, a Catalunya, vol dir que necessitem unes 100.000 noves i emprenedores iniciatives de negoci, i transformar la generació de valor en unes 250.000 empreses, majoritàriament microempreses que ja existeixen. Sense un teixit de microempreses que competeixi al món i s'articuli en xarxa no hi ha treball, ni benestar, ni articulació social possible.
DIMENSIÓ EMPRESARIAL.
Quart. Aquesta nova cultura de la col·laboració en xarxa se sustenta sobre els fonaments següents: a) la iniciativa emprenedora i la innovació constant; b) la pèrdua de la por del fracàs i de la cooperació entre persones i projectes; c) l'autonomia dels treballadors i el treball per objectius basat en el coneixement; d) la vivència de la globalització en positiu, i e) una política pública nova, de suport radical a la xarxa de micronegocis basada en el coneixement i la innovació.
Cinquè. El contracte social entre empresaris, sindicats i governs de l'economia industrial, que intercanviava treball estable i hores de feina per salaris fixos, ha deixat de tenir validesa perquè el treball basat en el coneixement no és el mateix que el manual. La xarxa de negocis demanda elevades dosis de flexibilitat. Els empresaris han d'aprendre a emprendre, a innovar i a col·laborar. Els sindicats s'han de centrar en el treball continu i els esquemes d'organització del treball, i s'han d'oblidar de les relacions laborals. I els governs han de deixar de ser burocràtics i convertir-se en governs emprenedors.
Sisè. La creativitat i el talent són els valors bàsics de la xarxa de negocis. Necessitem empreses i organitzacions que incentivin, no que expulsin la creativitat i el talent. Això és especialment cert en el cas dels partits polítics i l'administració pública, que s'han de transformar radicalment i adoptar la idea de la xarxa per donar un nou servei amb menys despesa supèrflua i més inversió productiva i social.
EL VALOR DE L'AUSTERITAT.
