La duresa de la crisi econòmica actual condiciona negativament els processos d'emprenedoria innovadora i la generació de valor en la xarxa d'empreses. La incertesa de l'entorn, l'herència d'un model de creixement inadequat, la pràctica inexistència de fonts externes de finançament, els problemes amb les ajudes públiques i un clima general de depressió que debilita les expectatives dels agents econòmics no són precisament les millors condicions per generar nova activitat empresarial o transformar l'existent. Un proverbi holandès diu que no es pot impedir el vent, però es poden construir molins. D'acord amb això, la crisi també ofereix possibilitats. Els baixos nivells de productivitat i competitivitat; les elevades taxes d'atur; l'accés i la disposició a unes bases sòlides de coneixement científic, tecnològic i tècnic; les fortaleses d'un teixit d'empreses petites i flexibles; una base personal, cultural i social amb aptituds innovadores, i la progressiva conscienciació de la població que hem de crear noves empreses són elements que, malgrat les dificultats actuals, juguen a favor de l'emprenedoria innovadora i l'empresa xarxa.

De fet, aquest és el principal corol·lari de la crisi econòmica, l'atzucac que viu avui l'economia catalana i espanyola: el final d'un model de creixement econòmic i d'un procés de generació de valor de les empreses. Sempre s'ha dit que els catalans de les pedres en fem pans, però, després de la crisi, l'economia del nostre país només serà si és capaç d'inserir-se en les noves xarxes de generació de valor de l'economia global del coneixement. I per això és imprescindible avançar cap a les noves fonts de l'emprenedoria innovadora i l'empresa xarxa. En aquest context, és interessant esgrimir alguns resultats d'una investigació realitzada per la UOC Business School sobre les noves empreses catalanes creades en temps de crisi.

Primer. La crisi econòmica ha ampliat la base emprenedora innovadora i ha millorat els processos de generació de valor en xarxa de les noves empreses catalanes. Un 45,7% d'aquestes, d'una dimensió molt reduïda i amb una distribució sectorial més equilibrada, innoven. Més d'una tercera part han estat creades per dones o joves de 35 anys o menys. En 4 de cada 10 d'aquestes noves empreses l'stock formatiu mitjà és l'universitari. Les noves pràctiques d'organització del treball, basades en l'autonomia funcional i la descentralització de la presa de decisions, tenen una presència majoritària. I els usos de les TIC i internet per la generació de valor són elevats.

Segon. L'èxit innovador de la nova empresa catalana s'explica per l'establiment de pràctiques flexibles d'organització (treball en equip, valoració de la polivalència i intercanvi d'informació i coneixement), per l'ús intensiu d'ordinadors connectats a internet i per la instauració de relacions de complementarietat entre els usos de les TIC i la cooperació en innovació amb els agents externs especialitzats.

Tercer. Es consolida un patró d'eficiència molt més adequat per la competència en els mercats globals del coneixement. L'emprenedoria eficient? És a dir, el de la tercera part de les noves empreses catalanes que presenta nivells de productivitat superior a la mitjana ve determinada per la coinnovació (relacions de complementarietat entre l'ús del correu electrònic de l'empresa i l'autoorganització del treball), la presència de formes fixes de retribució, la base emprenedora femenina, el capital humà (formació universitària) i la dependència de la trajectòria prèvia en productivitat.

Quart. Es palesa la necessitat d'un canvi profund en les institucions i les polítiques de promoció de l'activitat empresarial. En aquest sentit, és imprescindible establir un sistema d'interconnexió organitzat i eficient entre: 1) els emprenedors i les petites empreses independents que impulsen la innovació radical; 2) les grans empreses que impulsen la innovació incremental; 3) les forces del mercat que impulsen investigació i innovació aplicada, i 4) les forces institucionals, en especial governs i universitats que impulsen la investigació bàsica, la formació i la connexió entre investigació bàsica i aplicada.

Les noves empreses creades en temps de crisi milloren el procés de generació de valor cap a unes fonts de creixement més sòlides. No obstant això, es perceben algunes debilitats (facturació i expectatives) que estan relacionades amb l'entorn. És a dir, hi ha l'atonia dels mercats i el paper de les administracions públiques i les universitats, que han d'avançar cap al model de la triple hèlix (interacció entre universitat, empresa i govern emprenedor). Aquest camí no serà fàcil perquè implica canvis organitzatius, de gestió dels recursos humans, polítics i culturals de molta entitat. Com deien a casa meva, la veritat és com la lluna: com més a prop, més enlluerna.