La crisi financera que sofreix la zona euro repercuteix en una creixent pressió fiscal que atabala les pimes i els ciutadans de les classes mitjanes i treballadores. En canvi, uns pocs gaudeixen, tal com Déu mana, de les seves suculents SICAV que els blinden un privilegiat marc fiscal.

També les grans multinacionals saben manejar les desfasades estructures fiscals internacionals i estatals per pagar molt poc, o gairebé gens, al fisc.

L'OCDE va presentar el 12 de febrer, en el marc de la reunió del G20, a Moscou, un informe molt crític amb les empreses multinacionals que apliquen unes estratègies d'optimització fiscal per assolir, de forma legal, el pagament d'impostos. Es produeix una distorsió entre els llocs on operen i obtenen grans beneficis i les seus on els declaren i paguen menys.

En plena crisi pressupostària, molts països europeus donen suport a una ofensiva per frenar alguns abusos. Fins i tot Gran Bretanya va reaccionar davant les pràctiques, dintre de la legalitat però abusives, de Starbucks, Google o Amazon. I a França es llança una taxa Google per ajustar la fiscalitat de les empreses que operen bàsicament a través d'internet. És criticable que Google i Apple gaudeixin d'una taxa impositiva del 5% i del 3% sobre els seus beneficis a escala mundial mentre l'impost sobre societats aplicable als beneficis de les empreses és del 35% als EUA i el 33,3% a França. I només el 12,5% a Irlanda. Google té la seva seu central als EUA, la seva filial europea a Irlanda paga royalties a Holanda i acaba operant a Bermudes. El 2012, Google va augmentar les seves vendes un 32% i va superar Exxon com a gegant mundial en Borsa.

Moltes empreses multinacionals que operen en diversos països juguen amb les normes. Aprofiten les diferències entre els sistemes impositius estatals. A Europa, on falta una fiscalitat comuna, alguns països com Luxemburg, Suïssa, Irlanda i Holanda atreuen amb nivells fiscals més baixos les multinacionals estrangeres. I la legislació internacional és complexa. Persisteix una multiplicitat de tractats bilaterals per evitar la doble imposició fiscal que acaba afavorint una certa exoneració o opacitat fiscal. Molts arbres que amaguen el bosc.

I en un món global, amb els capitals circulant a pler, el problema s'agreuja amb la proliferació dels paradisos fiscals. Barbados, Bermudes i Illes Verges Britàniques canalitzen més inversions directes exteriors (IDE) que Alemanya. Les illes Caiman acullen el sisè centre financer mundial. Per cert, són països amb connexions amb la City de Londres. No sorprèn que la City s'alarmi davant el projecte de taxa sobre les transaccions financeres presentat per la Comissió Europea el 14 de febrer a Brussel·les. Hi donen suport França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Bèlgica, Portugal, Eslovènia, Àustria, Grècia, Eslovàquia i Estònia. Gran Bretanya s'hi oposa. La taxa, aplicable a partir de l'1 de gener de 2014, permetrà recaptar més recursos financers. La Comissió Europea els estima entre els 30.000 i els 35.000 milions d'euros anuals.

En tot cas, fa falta una reforma fiscal internacional i europea per aconseguir que les grans empreses multinacionals paguin més impostos. El Comitè d'Assumptes Fiscals de l'OCDE prepara un Pla d'Acció per presentar-lo a la cimera del G20 que es farà al setembre a Sant Petersburg. La UE, amb una evasió fiscal que podria arribar al bilió d'euros anuals, dóna suport a la reforma. També el Japó.

En canvi, els EUA, a pesar dels seus problemes pressupostaris, encara no es va posicionar però Barack Obama podria fer-ho aviat. També els països BRICS donen suport a una reforma de la legislació fiscal internacional aplicable a les grans empreses multinacionals. La major part del pes de la crisi europea no pot seguir recaient sobre les pimes i els ciutadans.