Sota moltes pressions
Exempleats del sector de l'estalvi reflexionen sobre el procés que ha dut a la pèrdua del seu lloc de treball i de com el model de servei al client s'ha anat redefinint amb el pas del temps, amb més pressió sobre els empleats
“No tinc esma de seguir al sector, sense obra social”
Fa dos mesos que ha deixat els serveis centrals d'Unnim, i reconeix que “el sector estava sobredimensionat i un exemple és que aquesta entitat conservava els tres serveis centrals”. En voler mantenir els llocs de treball “es va crear un gegant amb peus de fang”. Està plenament convençut que el desmantellament de les caixes “ha estat fruit de l'estratègia conjunta de bancs i govern estatal de desmuntar-les”. Diu: “No tinc esma de continuar al sector, és una cosa que em qüestionaria moralment, ara que a les caixes es perdrà el vessant social.”
“Ha pagat la base de la piràmide per la cúpula”
“Han exagerat el procés de tancaments i comiats, ha pagat la base de la piràmide pels errors comesos per la cúpula”, expressa Chacón, que ha estat set anys i mig a Catalunya Caixa, en una oficina de Còrdova, en l'expansió de l'entitat per terres d'Andalusia, zona que ara ha estat arrasada: “Només hi resta un terç de les sucursals que hi havia.” Veu difícil trobar feina un altre cop al sector financer, “on acomiaden i seguiran acomiadant”. Ha pogut percebre que “els clients han perdut la confiança en aquesta caixa, però també en la resta del sector, per l'afer de les preferents”.
“Serà difícil que es recuperi la confiança en el sector”
Javier García fa vint anys que treballa a Bankia, entitat d'on ha demanat marxar. Des que es va plantejar la fusió, ell va pensar que “era la crònica d'una mort anunciada”. Creu que el sector “no havia d'haver crescut com va créixer, encara recordo com notaris i API ens preguntaven si hi havia negoci per a tots”. És jove i ara es planteja iniciar una nova trajectòria en el sector de les noves tecnologies, però reconeix que “els que estan a la quarantena i no han treballat en res més ho tindran molt difícil per recol·locar-se, tot i que sempre és més fàcil amb gent com nosaltres amb una certa formació”. Veu difícil que “la gent recuperi la confiança en el sector financer, i en el cas de Bankia encara més”.
“No calia despatxar tanta gent, en falta a moltes oficines”
Aquesta treballadora es va veure obligada a abandonar la feina quan el tancament dels serveis centrals de Caixa Tarragona l'obligava, a ella que viu a l'Alforja (Baix Camp), a traslladar-se al Prat de Llobregat, on Catalunya Caixa ubica els seus serveis centrals. En acollir-se al sorteig de vacants, l'única sortida que li donaven era anar-se'n a Pont de Suert (Alta Ribagorça), així que, embarassada de quatre mesos, va haver de demanar la baixa incentivada. No creu que el sector necessités aprimar-se d'aquesta manera: “No calia despatxar tanta gent, a moltes sucursals es necessitava personal.”
En la fusió d'entitats que va donar lloc a Catalunya Caixa, F. A. P. denuncia que hi va haver “una clara discriminació en el tracte dispensat als treballadors de Caixa Tarragona i Caixa Manresa respecte dels companys de Caixa Catalunya”.
“Si algú es negava a vendre preferents, se'l carregaven”
Són disset els anys que Olivé ha passat a l'entitat creditícia gallega, després d'haver estat a altres entitats. Li sap molt de greu que “als directors generals de les entitats financeres no se'ls ha demanat responsabilitats per tot l'afer de les participacions preferents”. Ha hagut de veure oficines que es tancaven per la por de la ira dels clients afectats i dóna testimoni que “si un empleat es negava a col·locar aquesta mena de productes per una qüestió d'ètica, se'l carregaven de forma immediata”.
En la seva condició de representant dels treballadors, ha hagut de veure com “els companys que van marxar en l'ERO de fa cinc anys ho van fer en molt bones condicions, que van empitjorar notablement en els tres expedients successius”. Creu que s'hauria d'haver fet un pla a cinc anys en què tothom sortís amb les mateixes condicions.
“La gent del sector està preparada, pot fer altres coses”
Després de disset anys a Caixa Catalunya, Raül del Palacio ha refet la seva vida professional tot obrint despatx propi per exercir d'advocat. Tot i que el moment és complicat per redreçar la vida professional, i que considera que els bancs i les caixes fan mal fet de desfer-se de professionals amb valor afegit, considera que “la gent del sector bancari està molt preparada, i és capaç de fer moltes coses”.
“La reforma del sector s'havia de fer de forma no traumàtica”
Amb tretze anys d'experiència als taulells de Caixa Tarragona a les espatlles, Imma Capón considera que la transformació del sector “s'hauria d'haver fet a poc a poc, de forma no traumàtica”. Considera que es vol anar cap a “un model de banca majorista, i li fa nosa el client de tota la vida de les caixes”. En aquest sentit, pensa que en el futur “el servei financer empitjorarà, perquè ja ara mateix veiem que la consigna que predomina és la de vendre, vendre i vendre”. Diu que no li agradaria viure una realitat del servei financer “en què el client, si vol un préstec, o paga un 25% d'interès o no el tindrà”.
Al voltant de la delicada qüestió de vendre productes híbrids que han perjudicat el petit estalviador, Imma Capón creu que “tant els treballadors de banca com els clients han pagat el seu preu per aquesta mala praxi, en la qual el treballador es veia obligat a vendre un producte del qual no entenia el contingut, amb un fullet que només tenia una línia d'explicació”.
Té molt clar que per buscar una nova feina ja no pot pensar en un sector, el financer, que “està pràcticament en un estat d'extinció, perquè només restaran 4 o 5 entitats”.
