Les conseqüències sempre tenen unes causes i, sovint, la societat, astorada per la immediatesa de les conseqüències, no repara quines són les causes que les han provocades. També és veritat que a la societat d'avui el màrqueting polític i les ànsies de poder dels partits polítics freqüentment han fet ofertes i promeses que vorejaven el populisme i escamotejaven als individus les conseqüències dels seus actes individuals. I ens hem acostumat a pensar que el responsable final sempre serà del govern. I quan han vingut maldades i s'ha vist la inconsistència econòmica de les ofertes polítiques han començat els problemes. Retrocedir d'allà on amb un seny prudent mai s'hauria d'haver arribat, costa molt. I una de les crítiques més fortes, i amb raó, que fa la societat pel que fa aquesta crisi és que una part privilegiada de la societat no n'ha pagat ni cinc, mentre que la resta no para d'empobrir-se. Però heus ací com la crisi xipriota ha provocat una solidaritat unànime amb tots els afectats, fins i tot amb aquells que fins ara es criticava que se n'haguessin salvat. Reparat el primer error que va tenir la troica en acceptar la proposta inicial, m'estranya aquesta solidaritat que hi ha amb els dipositants que sobrepassen els 100.000 euros. Tots sabem que Xipre era, i ho dic en passat conscientment, una mena de paradís fiscal i recollia molt diner especulatiu no gaire blanc o ben negre, bàsicament de Rússia i de Grècia; i que els tipus que es pagaven eren d'entre el 5 i el 6%, i fins i tot per dipòsits de més de 100.000 euros hi havia ofertes del 10%. A l'Estat espanyol els dipòsits no arriben a donar el 2%, i a Alemanya encara és més baix, tot i que la inflació és superior.

Arribat el col·lapse xipriota, la troica es va comprometre a ajudar-los amb 10.000 milions d'euros si ells n'hi posaven 5.800 milions. Hem de tenir clar que quan parlem de la troica, en part parlem de l'Estat espanyol, i la quota que ha d'aportar Espanya és de prop de 1.500 milions d'euros. És per això que no entenc com tanta gent d'aquí, i tant alegrament, clama contra l'acord a què han arribat de penalitzar els dipòsits de més de 100.000 euros que segurament molts d'ells feia anys que rendien més del 6% anual i pràcticament lliures d'impostos. M'agradaria saber què diria la gent del carrer si se li expliqués bé tot el què ha passat, i se li preguntés si estaria disposat a endeutar-se més de 1.500 milions d'euros per socórrer aquest diner especulatiu xipriota de l'oligarquia russa i grega. Només podem criticar que la burocràcia europea no hagués vist ni aturat aquest desastre que de ben segur havia de venir, però l'Estat espanyol i la UE tenim en comú la ineficàcia dels òrgans de valoració de riscos i de control, i també aquestes causes porten aquestes conseqüències.