Segur que el lector d'aquest espai ha sentit infinitat de vegades que l'economia catalana és poc competitiva i que ha de fer esforços per millorar les seves quotes d'avantatge competitiu. Malauradament, aquest és un concepte utilitzat amb molt poca concreció i que moltes vegades indueix a interpretacions errònies. S'assenyala que és un joc de suma zero, que el guany de competitivitat d'un país, d'una regió o d'una empresa s'assoleix en detriment d'un altre país, regió o empresa, que la competitivitat és la capacitat de vendre productes als mercats internacionals, o que s'assoleix a través de les caigudes de salaris, els ajustos o la devaluació de la moneda. Però la competitivitat és molt més que tot això. És el conjunt d'institucions, polítiques i factors que, en un context d'obertura internacional, determinen els nivells de prosperitat material d'un país, d'una regió o d'una empresa. La competitivitat és el conjunt d'elements que expliquen la productivitat.

Un exemple de la mala interpretació del concepte. Sovint es diu que una reducció de salaris fa més competitiva l'economia perquè la reducció de costos ens fa més competitius i així podem vendre més als mercats internacionals. A banda de la confusió entre els costos i l'eficiència, cal tenir clar que les reduccions salarials no són un mecanisme automàtic de millora de la competitivitat perquè, a la pràctica, redueixen la renda disponible del conjunt de l'economia. Només és possible afirmar que aquestes pràctiques milloren la competitivitat quan s'associen amb canvis en els fonaments de la productivitat, per exemple quan la millora de les exportacions s'explica per un nou patró d'eficiència a les empreses. És clar, doncs, que la competitivitat té poc a veure amb el curt termini i molt a veure amb el llarg, que té poc a veure amb la conjuntura i té molt a veure amb l'estructura, que té poc a veure amb els costos i molt a veure amb la productivitat, i que té poc a veure amb l'interès particular i molt a veure amb el col·lectiu.

Precisament, amb el professor Ángel Díaz acabem de publicar un llibre titulat Nous factors de competitivitat: conceptes, teories i mètriques per a l'economia i les empreses de Catalunya. Segur que no estarà entre els best-sellers de Sant Jordi, però ens donem per satisfets si és d'utilitat als lectors a l'hora de revisar i donar llum sobre els nous aspectes que expliquen l'assoliment d'avantatge competitiu per al nivell agregat, regional i empresarial. A continuació, alguns dels principals resultats de la investigació:

Primer. L'avantatge competitiu dels països ve determinat per les característiques de la seva base productiva nacional. En especial, per la combinació de factors avançats i especialitzats (ciència i investigació, tecnologia i innovació, força de treball altament formada i especialitzada, i infraestructures específiques). A escala regional, l'avantatge competitiu també ve determinat per les condicions econòmiques del territori. Els trets territorials comuns que expliquen la competitivitat regional es poden entendre en termes dels recursos propis que poden ser explotats per les empreses allí establertes i que influeixen en la seva capacitat innovadora, eficiència i dinamisme. Tant a escala nacional com regional, la política pública, sovint i erròniament, ha prioritzat la promoció de determinats clústers d'activitat. Però l'economia de la competitivitat ens assenyala la importància d'incidir més sobre com es fan els negocis que no pas prioritzar determinats negocis.