‘Minijobs': treball clàssic o en xarxa?
Segueixo amb atenció el debat suscitat els darrers dies al voltant de la proposta dels minijobs. En principi, la idea, encara no explicitada del tot, és senzilla: articular un nou marc de relacions laborals que permeti contractacions temporals a temps parcial sense el límit de salari interprofessional. Punts forts argumentats: flexibilitzar el mercat de treball i trencar les possibles barreres a la contractació que suposa l'establiment d'un salari mínim. Punts febles argumentats: no queda clar que amb la legislació existent aquesta figura no sigui ja possible i que aquesta nova eina de flexibilitat no acabi per fer encara més precària la situació del treball temporal o a temps parcial.
La situació dels mercats de treball a Catalunya i a Espanya és molt difícil. Les taxes de destrucció d'ocupació, d'atur, de precarització i, fins i tot, d'exclusió social i pobresa creixen exponencialment. No es preveuen ritmes notables de creació de llocs de treball almenys, i sent optimistes, fins al 2015. El deteriorament accelerat dels mercats de treball repercuteix sobre el moll de l'ós de l'estat del benestar. La recent revisió de les pensions, més enllà de l'envelliment estructural de la població, n'és un clar exemple. En principi, no és dolent que, davant d'aquesta situació de drama econòmic i social, ens plantegem i discutim propostes de millora. Però, al meu entendre, estem errant en la direcció i la intensitat de les propostes.
Primer de tot, una evidència que cal recordar. El treball és el principal articulador de l'economia i la societat. L'organització, els resultats, les contraprestacions i la distribució de rendes generades pel treball són un fonament principal de l'activitat econòmica, fins al punt que estableixen bona part del seu patró de competitivitat i, en conseqüència, les seves perspectives de futur. L'eficiència dels processos de treball és un dels motors de la prosperitat econòmica. Però el treball és molt més que un fet econòmic, també és un procés d'afirmació individual i, especialment, un fenomen social. El treball articula les societats. I, encara més, les característiques concretes del treball donen forma específica a la societat.
Segon. El món del treball s'està transformant molt profundament. Poc a poc el treball homogeni i manual, l'organització industrial del treball (atomització, jerarquia i manca d'autonomia al lloc de treball), el treball estable per a tota la vida en una empresa, els períodes separats de formació i treball, la retribució només fixa i un marc de relacions laborals basat en les hores homogènies de treball, van deixant pas a una nova forma de treball. El contracte social d'hores homogènies treballades per salaris fixos s'esgota.
NOVA FORMA DE TREBALL.
Quart. La crisi actual dels mercats de treball és també una crisi d'inadaptació als nous esquemes del treball en xarxa. I això també inclou les solucions aportades. Davant del nou context dels mercats de treball i de les relacions laborals no valen les solucions antigues. L'evidència que tenim sobre la taula ens confirma bàsicament tres coses. Primera, que en el treball en xarxa el focus per a la creació d'ocupació s'ha de centrar en la dimensió organitzativa. La dimensió de les relacions laborals, la de les hores homogènies de treball és més del treball clàssic. El treball en equip basat en el coneixement, autònom, heterogeni, amb responsabilitat compartida i amb retribució per objectius no es pot organitzar a través d'unes relacions laborals que estandarditzen hores treballades iguals per a tothom. Segona, en el context del treball en xarxa no hi ha cap investigació que demostri que incidir només en les relacions laborals creï ocupació. Pot ajudar a destruir llocs de treball, però no a crear-ne. I, tercera, el treball en xarxa també necessita condicions de seguretat.
DEBAT INCORRECTE.
