Moltes empreses es troben amb el problema que els negocis no van en la línia que esperaven com a conseqüència de problemes de vendes o de resultats. Això, lògicament, pot decebre els accionistes i qüestiona la tasca que duen a terme els directius. En aquests casos, les estratègies a posar en marxa són molt diverses.

En primer lloc, hi ha empreses que opten per prendre decisions que a curt termini pot semblar que arreglen el problema, però que són perjudicials a llarg termini. Per exemple, en cas d'una reducció de les comandes, es poden fomentar les vendes a clients que se sap que no pagaran però que permeten salvar la xifra de vendes del darrer trimestre de l'any. Aquesta mesura pot amagar la situació durant uns quants mesos, però a la llarga es girarà contra l'empresa. El mateix passa si per salvar el resultat es deixa d'invertir en I+D o en la formació del personal, ja que a la llarga l'empresa perdrà competitivitat.

Una segona alternativa és maquillar els comptes, ja sigui amb pràctiques legals, que és com es coneix l'anomenada comptabilitat creativa, o amb una comptabilitat fraudulenta. Un exemple de comptabilitat creativa seria canviar els criteris comptables de reconeixement de les despeses dins el marc legal. En canvi, un frau comptable seria, per exemple, deixar de comptabilitzar despeses o inflar les vendes. L'alternativa dels maquillatges tampoc no és una bona opció a llarg termini, ja que tard o d'hora s'acaba sabent i encara provoca una reacció més negativa dels inversors a causa de l'engany produït. Algú podria defensar que un maquillatge legal fet en un període curt de temps no deixa de ser una mentida pietosa que pretén no perjudicar l'empresa. Per exemple, si els bancs detecten que a una empresa se li deterioren els resultats, segurament prendrà la decisió de tallar el crèdit, fet que pot complicar encara més les coses. Fins i tot en casos com aquest, el maquillatge no deixa de ser una mentida i, per tant, planteja un dilema ètic important. Una tercera alternativa seria reconèixer el problema i exposar-lo com més aviat millor a les parts interessades en l'empresa, com ara accionistes, treballadors i bancs, per exemple. Sens dubte, una confessió com aquesta també pot ser letal si no es plantegen solucions. Per tant, el reconeixement del problema ha d'anar acompanyat d'un pla de mesures creïble per redreçar la situació. Si es tracta d'una caiguda de vendes, cal exposar un pla de màrqueting fiable que demostri que l'empresa pot recuperar la xifra de vendes ja sigui amb canvis en la política de producte, de preu o del que sigui més oportú. Si el problema és un excés de despeses, calen mesures de control per millorar-ne l'eficiència.

De les diferents alternatives esmentades, diversos estudis demostren que dir la veritat, acompanyant-la d'un pla creïble, és l'opció més rendible per a tots a llarg termini.