Unió Europea: ‘Eppur si muove'
Aquesta temporada està de moda criticar la Unió Europea per la lentitud amb què adopta les seves decisions per lluitar contra la crisi o, fins i tot per les contradiccions que algunes de les seves recomanacions reflecteixen, com és ara el cas de les decisions de competència lleial sobre el suport públic a les drassanes i la política contra l'atur, o com és el cas de les contradiccions entre les recomanacions del Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu -els tres components de la troica- respecte al que hauria de ser la política fiscal que s'hauria de seguir per tractar de fer sortir l'economia dels ara ja 28 (d'ençà de l'ingres de Croàcia el dia 1 de juliol) del cercle viciós de poc creixement i acumulació de deute a què una política molt llastrada pel passat ens ha abocat.
Malgrat aquestes crítiques estic convençut que no hauríem de ser tan negatius i hauríem de dir respecte a la UE -seguint la famosa frase de Galileo Galilei-: Eppur si muove.
Sí, la Unió Europea -malgrat la lentitud i les objeccions que se li poden posar- està fent uns avenços integradors molt importants i positius per tractar de corregir les mancances del Tractat de Maastricht respecte a la Unió Econòmica i Monetària i per altres coses a un ritme com a poques etapes de la construcció europea s'havia vist.
Sens dubte queda molt espai per avançar, però quan tothom pensava que la crisi generaria un desmembrament de la UE i la reaparició de pràctiques proteccionistes contràries a la normativa europea vigent, veiem que les institucions europees busquen i busquen solucions als problemes plantejats.
Sempre s'ha dit que els optimistes tenen projectes i que els pessimistes busquen excuses, i jo crec que Europa te projectes que no sempre són fàcils d'instrumentar pel xoc d'alguns interessos i contradiccions entre els estats membres, però com deia l'informe Van Rompuy/Barroso/Junker/Draghi al Consell Europeu de desembre 2012, la línia d'actuació es clara: cal avançar en la unió bancària, en la unió fiscal i en la unió política.
Si a això hi afegim que la Unió Europea ha aconseguit un èxit diplomàtic innegable en el contenciós Sèrbia-Kosova a base d'acceptar d'obrir negociacions d'adhesió amb la primera al gener del 2014 i d'iniciar la negociació d'un Tractat d'Estabilitat i Associació amb la segona malgrat que no tots els estats membres (entre ells Espanya) han reconegut la independència de Kosova, podem veure que no tot són mancances en la coordinació de la política exterior, com va ser en el cas de Líbia, i que s'ha aconseguit no repetir errors en el cas de la guerra civil de Síria gràcies, en part, a l'existència, ara, d'un Consell de Ministres d'Afers Estrangers presidit de forma permanent per “l'Alta Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat” que lidera, endemés, el Servei Europeu d'Acció Exterior a cavall de la Comissió Europea i el Consell de Ministres.
TENSIÓ PER l'ESPIONATGE.
Els avenços, però, més notables de la UE s'estan produint en el camp economicomonetari com a conseqüència de la necessitat de superar les limitacions que el Tractat de Maastricht de 1992 va suposar quan es va crear la Moneda Europea Comuna i les limitacions que van establir-se respecte a un pro activisme del Banc Central Europeu o a una eventual emissió d'eurobons.
Els anomenats Six Pack i Two Pack donen més capacitat de supervisió a les institucions europees per evitar que els seus estats membres s'allunyin de polítiques fiscals raonables alhora que el Banc Central Europeu de Draghi està actuant més activament –malgrat el que es digui i malgrat les pressions del Deutsche Bundesbank- que la mateixa FED nord-americana si ens fixem en com ha augmentat la xifra del seu balanç. Amb les decisions de posada en marxa del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) l'octubre passat i de les aprovacions d'un sistema unificat de supervisió bancària pels bancs sistèmics -al Consell Europeu de 13 i 14 de desembre- i dels criteris de resolució bancària fent recaure sobre prestadors i accionistes i no sobre els contribuents el cost dels rescats bancaris al Consell Europeu de finals de juny 2013, s'ha avançat molt en la llarga marxa per la Unió Bancària i s'ha aconseguit -per primer cop- avançar per trencar el cercle viciós risc sobirà/risc bancari.
Per altra banda, l'augment de capital del Banc Europeu d'Inversions i la creació d'un petit fons contra l'atur juvenil -que Rajoy ha acollit amb entusiasme- serveix per posar de relleu que la Sra. Merkel accepta noves línies de solidaritat respecte al maltractat sud.
Un últim missatge d'optimisme és que en el Consell Europeu de juny s'ha acceptat la recomanació que Letònia es converteixi en el divuitè membre de la Zona Euro l'1 de gener de 2014 la qual cosa evidencia que ningú no es planteja abandonar l'euro, com fa uns mesos es podia pensar que passaria.
PRESSUPOST CONGELAT.
En definitiva, la UE que hereta Lituània després del semestre irlandès té un estat membre més i ha fet avenços en la unió bancària i fiscal, i s'espera que aviat s'avançarà també en la reforma de la política agrària comuna.
Ara falta anar endavant cap a la Unió Política per evitar que la Unió Europea perdi rellevància al món i cal anar endavant respecte a definir una política econòmica d'ajustament fi en què s'abandonin els dogmatismes de l'austeritat o de fer augmentar la despesa pública sense pensar que el que cal és fer millorar les expectatives dels agents econòmics.
En un moment en què ni els EUA ni els BRICS van gaire bé, l'economia mundial necessita que Europa vagi bé.
