Hi ha empreses a les quals, malgrat la mala conjuntura, els va molt bé. La clau és tenir un model de negoci adequat. I quan el model de negoci no funciona, cal fer canvis abans que sigui massa tard.

No és fàcil identificar canvis per satisfer de la millor manera possible les necessitats canviants dels clients. Cal generar idees que puguin, al seu torn, transformar-se en una proposta de valor. Per a això, convé escoltar clients i empleats, viatjar per veure com ho fan empreses d'altres països, analitzar els models de negoci de les empreses guanyadores per identificar les diferències que les distingeixen, assistir a fires professionals i congressos del sector, buscar per internet, etcètera.

La generació d'idees per part de l'empresa ha de ser un procés constant i continu, ja que no totes les idees sorgides acaben desenvolupant-se. Segons Albert Page, es necessiten 58 noves idees per obtenir un producte que triomfi. D'acord amb un altre estudi, fet per G. Stevens i J. Burley, de cada 3.000 idees, només una acaba sent reeixida. Per tant, el que és important és generar moltes idees.

Una vegada detectades les necessitats i desenvolupades les idees, per aconseguir satisfer-les l'empresa ha de realitzar les proves oportunes per veure si donen un resultat positiu i es poden implementar. Per realitzar aquestes proves és útil el sistema de prova-error, a fi d'anar fent proves fins a trobar una idea que doni resultats positius. Les proves pilot són les que han de minimitzar els riscos. Quan l'empresa decideix realitzar una prova, aquesta s'ha de fer amb molta precaució, ja que el resultat no sempre serà positiu. Per això, sovint, les proves es fan en una zona geogràfica concreta, de manera que, si surt bé, es generalitza a tot el territori en què actua l'empresa. En canvi, si surt malament, es descarta i s'evita que contamini altres àrees geogràfiques.

El model econòmic de moltes empreses està experimentant grans transformacions, sobretot per l'impacte de la tendència low cost, que està arribant a gairebé tots els sectors econòmics: restauració, viatges, aerolínies, alimentació, etcètera.

A la majoria de sectors, els va millor a les empreses que venen a preus més baixos. Però aquestes empreses tenen el repte de millorar la percepció de qualitat dels seus productes. En canvi, els líders, tot i que també acostumen a abaixar preus, han de seguir potenciant la diferenciació, tant per la qualitat com per altres atributs que els clients aprecien. En canvi, els que ho tenen pitjor són els seguidors –que estan enmig dels líders i de les empreses de baix cost–, ja que han de trobar la seva forma de diferenciació que els permeti tenir el seu espai al mercat.

En definitiva, la supervivència empresarial exigeix flexibilitat per anar adaptant el model de negoci a les transformacions que s'estan produint en la majoria de sectors.