L'economia és una de les dimensions que més influeixen en el debat sobiranista, ja que entre els aspectes que promouen la creixent desafecció n'hi ha que tenen un contingut essencialment econòmic.

Com que Catalunya no destaca pels seus recursos naturals, a part de la favorable situació geogràfica i el clima, hi ha d'altres elements que poden resultar clau per incrementar la seva competitivitat. Entre aquests hi ha les habilitats i la iniciativa dels seus governs, així com la disponibilitat d'infraestructures adequades. En les darreres dècades, el dèficit fiscal i d'infraestructures ha perjudicat molt Catalunya. I, si això no se soluciona, es limiten molt les seves possibilitats de millorar la competitivitat i generar benestar per als ciutadans. Temes com ara el corredor mediterrani posen de manifest que l'Estat no solament no juga a favor dels interessos de les comunitats de l'arc mediterrani i del seu teixit empresarial, sinó que hi juga clarament en contra. Les seves prioritats estan en altres zones de la Península. Si no fos per la insistència de la Unió Europea, el corredor mediterrani ja estaria enterrat, ja que l'Estat aposta més pel corredor central tot i que la Unió Europea no el vol i és molt més costós. Una altra mostra la tenim en el darrer informe del European Cities Monitor. Com assenyalava fa pocs dies Germà Bel, Barcelona supera Madrid en tot allò que depèn del govern municipal o el regional, com són la promoció de la ciutat, la qualitat de vida i el nivell d'idiomes. En canvi, en el que depèn del govern central, com ara les infraestructures, clarament guanya Madrid. Tot i així, la conclusió de l'informe indica que globalment Barcelona és la sisena ciutat europea més atractiva per als negocis, al davant de Madrid, i al darrere de Londres i París.

De cara al futur, Catalunya pot millorar molt si aconsegueix estar en un estat que no la perjudiqui. Dins de l'Estat espanyol això seria perfectament possible, però haurien de canviar molt les coses i no sembla que hi hagi voluntat de reformes per part del govern espanyol. Les reformes que s'han iniciat, i les que s'anuncien des de Madrid, han anat més aviat en la direcció contrària, és a dir, la recentralització. Per això, segueix d'actualitat el que va dir el general Joan Prim al Congrés dels Diputats l'any 1851: “Si no voleu els catalans, deixeu-los, que no us necessiten, i si els voleu, no els tracteu com Felip V.”

Si Catalunya aconsegueix un estat, propi o no, que jugui a favor, en pot sortir molt beneficiada la capacitat de desenvolupament econòmic i el nivell de benestar de la població. Ara bé, la millora es produirà si la transició es porta adequadament i la gestió pública millora substancialment. No oblidem que els nivells de transparència i d'eficiència pública no són gaire millors a Catalunya que a la resta d'Espanya.