Potser enlluernats encara per la gran manifestació-cadena de l'11-S, que només els il·lusos han intentat minimitzar sense èxit, l'eufòria col·lectiva va pujar una bona quantitat de graus. Dos 11 de Setembre seguits i massius, han servit per callar les veus dels qui pensaven que tot això era una foguerada i per fer internacionalment molt més visible el contenciós. L'activisme català de l'exterior el veiem amb la multitud de cadenes que s'han fet arreu del món, on el groc i l'estelada eren majoritaris. Així, tot i els silencis cridaners de moltes cancelleries i fins i tot de la UE, han començat a esberlar-se tímidament, amb un gran enuig del govern espanyol. I han posat en marxa la fase següent, superposant la de l'amenaça, de la por i de l'aïllament. Més tard el seguirà el de la seducció, però em temo que ja serà tard. A casa nostra massa sovint els partidaris de la independència utilitzen amb massa lleugeresa i un pèl irresponsablement el discurs d'un futur de flors i violes, com si això fos automàtic. Sóc dels que pensen que una Catalunya independent té molt de futur, però també estic convençut que el futur i la riquesa ens l'haurem de guanyar dia a dia i amb molt d'esforç. I crear il·lusions infundades és perillós, quan la tasca que ens espera serà tan gran i difícil. Haurem de crear moltes empreses i llocs de treball per poder refer totes les destrosses d'aquesta crisi, i això vol dir temps i suor; però també estic convençut que quedant-nos dins d'Espanya, aquesta tasca l'haurem de fer igual, però amb unes condicions molt més difícils pel pes feixuc que suposa no ser dipositari ni de tots els nostres diners ni de tota la nostra capacitat legislativa. En aquests dies Espanya ha assolit un endeutament que suposa més del 92 % de PIB i, malgrat que hi ha indicadors que han millorat, res encara no s'ha guanyat, i el que sí sabem és que el feix del deute que s'ha provocat són beneficis futurs compromesos. El problema que té l'Estat davant de la independència de Catalunya és que quedaria econòmicament molt més malament que Catalunya, perquè té una gran part del territori amb uns índexs de creació de riquesa molt minsa i una renda per càpita baixa, i gestionar aquesta situació en un context d'una crisi econòmica i amb un endeutament sever, és tremendament complicat.

El debat de si estarem a la UE o en quedarem fora, em sembla un debat interessat en el terreny polític i en les declaracions d'un portaveu d'un Parlament o d'algun altre funcionari d'aquests dies, hi veig més un intent desesperat d'intentar aturar un procés radicalment democràtic amb la por.

La història de la UE és plena d'exemples de solucionar situacions no previstes i, quan s'han presentat, sempre s'hi ha donat una solució imaginativa: reunificació alemanya, crisi del deute... són episodis que no estaven previstos. I quan la UE ha destinat tants milions en rescats a Grècia i a Xipre perquè no marxessin de l'euro ni de la UE, dubto molt que una Escòcia i/o una Catalunya independitzada, les deixessin fora.