La llista d'incompliments que els distints governs d'Espanya han fet a Catalunya i que dimarts passat el conseller Homs va fer pública no és més que una recopilació dels efectes de la impunitat amb què actua el govern espanyol amb Catalunya. Tot i despertar ara una certa incredulitat, tot això i per separat va ser notícia al seu dia, però vist en conjunt sorprèn a uns i també els molesta. El ministre Montoro, sense temps per llegir-lo, ja n'ha opinat per negar-ne la veracitat i, sorprenentment, també la utilitat. El problema pels negacionistes és que com que el document està dividit en tres apartats, catorze subapartats i cinc annexades, una desqualificació de la totalitat demostra que no es vol entrar en l'anàlisi. Al darrere de tots aquests 9.376 milions d'euros, o de la part que sigui, hi ha patiment de la societat, hi ha retallades socials, fallida d'empreses i d'iniciatives i també hi ha infraestructures no fetes que ens perjudiquen econòmicament. I com que tota la llista és basada en acords presos, en lleis que el govern espanyol de torn no ha complert o iniciatives legislatives invasives, també ens demostra la impunitat del més fort i precisament un principi bàsic d'una societat ordenada, que hauria de ser la lleialtat institucional.

I com que cada vegada que hi ha un petit moviment aquí, allà sembla que es provoca un terratrèmol, la presentació d'aquesta llista també ha provocat una reacció, sovint molt desmesurada i errònia, de la premsa espanyola i dels tertulians i opinadors de sempre. I confonent la part pel tot; és a dir, per ells d'aquesta llista només ens importen els euros, com si la resta hi fos d'acompanyament. Qui ha expressat més bé i clar aquest error és Joaquín Leguina, quan diu: “Que l'Estat pagui els nou mil milions de deute que ha quantificat la Generalitat i que callin d'una vegada.” És clar que amb gent tan simplista es fa difícil l'entesa.

I seguint amb l'anunciat al títol, aquesta setmana el ministre d'Hisenda ha dit que no arribarien abans de fi d'any a la Generalitat els 1.700 milions que estaven previstos. Aquest escanyament de les finances catalanes també farà damnificats que seran molts proveïdors, petites empreses i empleats d'aquestes. I de moment allò que estava previst per llei de canviar el sistema de finançament autonòmic pel 2014, amb tota la impunitat del poder que tenen, ja ho situen a finals del 2015.

I és que la seva indolència és tan gran que fins i tot actuen talment convençuts que la llei són ells.