Un conjunt d'empreses del mateix negoci que es concentren en una zona relativament petita perquè els dóna un seguit d'avantatges. Això és una realitat econòmica que trobem en molts països des de fa segles i Catalunya és un país molt clusteritzat. Però la paraula clúster aplicada al que acabo d'explicar l'encunya el professor de Harvard Michael Porter el 1990.

Els clústers són fenòmens naturals que sorgeixen per motius diversos. El més clàssic és l'accés a un recurs natural, però a vegades és per la concentració de know how (saber fer). Una altra via és una empresa matriu que s'acaba escindint en spin-off petites d'extreballadors que s'acaben especialitzant: això ho trobem a Seattle, on molts extreballadors de Microsoft han muntat empreses de videojocs. M'agraden menys els exemples que es creen per intervenció de l'administració perquè no són tan sostenibles, ja que requereixen de molt pressupost. Aquí podem parlar de països com ara la Xina i Singapur.

Els clústers són una realitat de mercat, com dic. I després hi ha el que es coneix internacionalment com a “iniciatives de clústers”, que és una intervenció pública sobre clústers ja existents, perquè les empreses puguin trobar sinergies. A Catalunya en tenim diversos exemples i el que s'ha intentat és innovar en la forma d'agrupar empreses: no ja per producte, sinó per posicionament de mercat, com en el cas del clúster gurmet. És interessant perquè són empreses que per definició totes volen vendre a Harrods i, com que fan productes diferents, no són rivals, de manera que les possibilitats de cooperació s'incrementen.

El concepte de proximitat continua sent-hi, però ja no és la comarca, sinó Catalunya. De fet, la confiança és un element que caracteritza el clúster. El fet que la gent es vegi la cara i que pugui compartir projectes i idees de manera directa és essencial.

És una nova professió important per diverses funcions, una de molt clara és que el clúster reclama algú que s'hi dediqui que sigui imparcial i que tingui un perfil determinat: coneixedor del sector, amb capacitat per generar confiança, amb dots de gestió de projectes, treball en xarxa, mobilitat internacional, etc. Fins al punt que d'ell depèn en bona mesura l'èxit del clúster.

Liderar el procés in aeternum, repartir subvencions o definir sectors bons i dolents.

Estic convençut que és una estructura que aporta robustesa a les empreses actives i una vitalitat molt específica, que es basa a repartir múscul amb altres. Això és interessant en alguns moments; així, quan la internacionalització es fa amb companys de viatge, la robustesa del procés és superior i el risc, menor. També per a la innovació, el fet de poder treballar amb diverses empreses és una manera de muscular el procés. I el tema psicològic de compartir ànims i experiències, i ajudar-se fins a un punt d'altruisme, també ajuda a superar la crisi.