Quan s'analitzen els trets diferencials de les organitzacions que tenen èxit, ens trobem sovint una sorpresa: els seus líders no són persones arrogants. Al contrari, són persones amb un nivell d'humilitat considerable, sobretot si tenim en compte l'èxit que han aconseguit. Aquesta humilitat afavoreix una millor relació amb tothom. Com diu Adriana Casademont, presidenta de l'empresa d'embotits Casademont SA: “Només amb humilitat es pot reconèixer que l'èxit és fruit de l'esforç i que no és etern.” La humilitat fomenta l'esforç, ja que l'èxit sempre va precedit de molt de treball. En algun moment la sort pot ajudar, però sense aquesta dedicació no és possible aconseguir objectius ambiciosos.

Un altre efecte de la humilitat és que el líder fa sempre el que és més convenient per a l'empresa. Per exemple, hi ha empresaris i directius molt rellevants que no concedeixen entrevistes a la premsa tret que considerin que això pugui ser positiu per a l'empresa.

Aquests líders, en ser persones humils i amb una gran capacitat de treball, donen menys importància als béns materials de la que un s'esperaria. Per aquest motiu, són poc ostentosos.

Com a mostra podem citar l'exemple del Celler de Can Roca. Montserrat Fontané i Josep Roca van comprar l'any 1966 una barraca a Girona amb un préstec dels seus pares. A la part superior van construir el seu habitatge. El 1967 van començar a funcionar com una cantina. La seva àvia Angeleta els va ajudar a peu dels fogons fins a la seva mort, als 90 anys. El seu lema ha perdurat fins avui: “Fer feliç el comensal.” Al principi obrien els 365 dies de l'any, des del matí fins a la nit, i sense vacances. Una mostra de la seva passió es fa palesa en les paraules de Josep Roca, de 47 anys, que atén la sala: “Sóc cambrer, m'agrada ser cambrer i moriré sent cambrer.” El 1995 aconseguien la primera estrella Michelin. Set anys després, la segona, i el 2009, la tercera. Fa poc han estat escollits el millor restaurant del món després d'una votació a Londres de vuit-cents cuiners, periodistes i crítics gastronòmics de tot el món.

Exemples ben diferents són els d'empresaris com el de La Bruixa d'Or, que fa poc ha declarat que és ridícul que la Generalitat tingui menys beneficis amb la Grossa de Cap d'Any que ell. És evident que La Bruixa d'Or és un exemple clar d'empresa d'èxit. Però si vol que l'èxit sigui sostenible molts anys, cal revisar la política de comunicació. Quan l'èxit genera arrogància acostuma a passar factura a llarg termini si no es canvia d'actitud a temps. És el que ha passat amb Ryanair, que després de molts anys d'escàndols i de demostrar dia a dia que el client no és important, ha hagut de rectificar i començar a prendre mesures per recuperar la imatge de l'empresa. Com deia Sèneca, “és passatgera la felicitat de tots aquests que veus caminar amb arrogància”.