En les dates que escric aquest article és gairebé inevitable fer balanç del que ha estat l'any 2013 i intentar fer alguna predicció més o menys raonable de què serà l'any que comencem. Sembla que la majoria de les opinions d'experts són que hem acabat de passar el pitjor de la crisi i el 2014 iniciarem una certa recuperació, tot i que encara fràgil i molt lenta. Tenim al davant la tasca importantíssima de crear més de 5 milions de llocs de treball a tot l'Estat espanyol, i no serà fàcil ni ràpid. Fins ara totes les recuperacions de les crisis recents s'havien fet a partir del sector de la construcció, tant a Espanya com a Catalunya, que des que va caure el tèxtil, cap als anys setanta, no ha tingut un altre sector industrial tan important ni capaç de crear tanta ocupació. És difícil pensar que el sector de la construcció pugui continuar tenint el mateix paper de locomotora que tenia: d'una banda, perquè encara tenim un enorme dèficit públic que impedeix invertir en noves infraestructures; de l'altra, perquè els particulars també tenen encara un nivell de deute important i l'elevat atur no fa pensar que es pugui invertir en l'habitatge, almenys a curt termini. En canvi, des de fa dos o tres anys les empreses que han pogut aguantar la pressió de la crisi tenen clar que han de créixer en el mercat exterior, i la majoria d'elles ja fa temps que han iniciat aquest camí. Les exportacions catalanes creixen en relació amb el consum intern, també perquè aquest no ha parat de baixar, però en general sembla que estem davant d'una oportunitat de començar a remuntar la situació. Encara queden, però, moltes tasques pendents: la més urgent, recuperar nivells d'ocupació que garanteixin la qualitat de vida per a la majoria i el manteniment d'un cert sistema de protecció social (sanitària, educativa i de pensions). Per a això cal que les empreses recuperin la confiança i consolidin el que han anat aconseguint en els mercats exteriors. Hem de competir per qualitat i per servei, i no serà fàcil. La segona, com deia, mantenir un bon nivell de protecció social. No cal parlar de “benestar social”, perquè aquest concepte no tornarà a ser igual, i segurament no ho serà perquè, en general però sobretot entre els alts responsables, se n'ha fet un ús molt incorrecte. Per tant, diria que aquesta és la clau d'una recuperació real i duradora: hem de millorar molt la qualitat dels nostres sistemes d'administració i serveis públics, reduir la corrupció, evitar el nepotisme i millorar la transparència de la gestió i dedicar els recursos necessaris a augmentar la productivitat dels serveis públics. No és poc, però hem superat coses pitjors. Per tant, aprofito l'avinentesa per demanar un desig al nou any: que no ens faltin les ganes de treballar ni la valentia per encarar-nos a les nostres dificultats. Crec que em serà concedit.