El dia 1 de gener d'aquest 2014 Letònia s'ha convertit en el divuitè estat membre de la zona euro d'entre els 28 membres de la UE. En aquest sentit la que d'ençà la independència de Letònia de l'antiga Unió Soviètica havia tornat a ser la moneda letona, el lati, ha entrat a l'euro amb un tipus de canvi irrevocable de 0,70804 latis per euro. La república bàltica passa a tenir el 0,28% del capital del Banc Central Europeu, cosa que l'ha obligat a subscriure una aportació de capital de 30,5 milions d'euros. Per comparar cal recordar que Espanya té atribuït el 8,84% del capital amb un capital desemborsat de 957 milions d'euros.

Per tal d'entrar a la zona, la Comissió Europea va recomanar, el 3 de juny de 2013, al Consell de la UE que acceptés l'entrada de Letònia perquè, malgrat que un parell d'anys abans havia hagut de ser assistida pel Fons Monetari Internacional, complia amb els criteris de Maastricht que obren les portes de la Unió Monetària als països membres de la UE que els compleixin: estabilitat de preus amb una inflació per sota de 1,5% respecte als tres països amb millor comportament de preus; una situació de finances públiques sostenible (amb un dèficit públic menor del 3% del PIB i un deute total inferior al 60% del PIB), un tipus de canvi de la seva moneda estable respecte al sistema europeu en els dos últims anys i un tipus d'interès a llarg termini no per sobre en 2 punts a la mitjana dels tres països més estables de la UE.

Com se sap, pocs són els països de l'eurozona que el dia d'avui compleixen els criteris de convergència Maastricht com van haver -més o menys- de complir-los en ingressar a la zona; però tots els estats membres estan obligats a dur a terme polítiques i ajustos que els permetin tornar a respectar la condicionalitat establerta pels criteris de Maastricht i els tractats d'estabilitat i les normes de gestió fiscal i macroeconòmica fins ara aprovats.

Letònia, com tots els estats de l'eurozona, disposa, per fer-ho i reajustar-se, del suport del Banc Central Europeu, de la Comissió Europea i fins i tot del Fons Monetari Internacional.

Andorra, per la seva part, començarà aviat a posar en circulació les seves pròpies monedes en euros com a conseqüència del permís rebut de les autoritats europees per mitjà de l'acord monetari Andorra-Unió Europea signat pel comissari d'Afers Econòmics Olli Rehn i el cap de govern d'Andorra, Antoni Martí, el 30 de juny de 2011 i entrat en vigor l'1 d'abril de 2012, pel qual Andorra pot emetre monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 cèntims i d'1 i 2 euros, però no bitllets, per una quantitat limitada a 2,3 milions d'euros com a part fixa i una part variable depenent de la població andorrana i en relació a l'emissió mitjana als països de l'eurozona; xifra que molts consideren molt limitada tenint en compte el col·leccionisme numismàtic existent. Aquesta emissió d'euros andorrans com a moneda oficial del Principat d'Andorra no significa de cap manera que Andorra entri en l'eurozona ni que participi en el capital del Banc Central Europeu com només hi participen els estats membres de la Unió Europea tant si formen part de l'eurozona com si no (en aquest cas amb un capital desemborsat reduït).

Per altra banda, i d'acord amb l'acord monetari Andorra-UE, ni el Banc Central Europeu ni els bancs centrals dels estats europeus estan obligats a incloure els instruments financers del Principat d'Andorra a la llista de valors admissibles a les operacions de política monetària del Sistema Europeu de Bancs Centrals.