La semiòtica de la recuperació econòmica
La semiòtica (en versió americana) o la semiologia (en versió europea) és la ciència que estudia els sistemes de signes. Originàriament aplicada al món del llenguatge, en concret a com una llengua interacciona amb la ment per crear expressions, ben aviat es van desenvolupar una gran quantitat d'aplicacions a altres àrees de les ciències socials.
En la seva aproximació inicial, la semiòtica descriu el llenguatge com un sistema de significants (o patrons de so, que poden ser representats com a paraules) i significats (o els conceptes mentals o coses materials a què els significants fan referència). El signe estaria format pel significant i el significat.
Una aproximació addicional a la semiòtica ens diu que és una ciència que estudia el funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com l'ésser humà coneix el món que l'envolta, com l'interpreta i com crea i transmet el coneixement. Segons aquesta concepció, tot acte de comunicació es pot descriure com un conjunt de signes produïts per un emissor i interpretats per un receptor. En funció de com el receptor interpreti els signes, és a dir, els significants i els significats, la comunicació amb l'emissor serà efectiva.
I, vet aquí, que la semiòtica m'ha conduït a una paradoxa al voltant del concepte de recuperació econòmica. En concret, m'ha sorgit una pregunta: per què els emissors i els receptors de la recuperació econòmica no es comuniquen efectivament? Per què la gent del carrer no entén ni comparteix el signe de la recuperació? Vejam si utilitzant els arguments de la semiòtica sóc capaç de contestar la pregunta.
Si comencem per la paraula recuperació econòmica, pel significant de la recuperació, a grans trets tothom entén el mateix. Després de sis anys de crisi, d'una depressió econòmica sense precedents als darrers trenta anys, l'economia comença a anar millor, es comença a recuperar. Totes les previsions serioses i les dades més recents ens indiquen que l'economia espanyola i també la catalana comencen a créixer. Aclarit el significant, anem pel nucli de la qüestió, pel significat. Però què vol dir recuperació? I qui i com es recupera?
Creixement del PIB.
Davant d'aquest argument inapel·lable dels receptors de la recuperació, els emissors sovint utilitzen un argument que, almenys i per no escriure un altre adjectiu, és criticable: la macroeconomia es recupera i la microeconomia encara no, però ja ho farà. Per aclarir el significat d'una vegada: d'economia només n'hi ha una. I la macroeconomia (els agregats econòmics d'un territori) és la integració de la microeconomia (el comportament i la dinàmica dels agents econòmics). És impossible, per pura definició, que la macroeconomia i la microeconomia evolucionin en direcció contrària. El que els emissors del missatge volen dir és que hi ha una part dels agregats econòmics, inversió i exportacions bàsicament, que arrosseguen a l'alça el PIB de l'economia. Però aquest creixement és resultat d'un millor comportament d'alguns agents econòmics, en especial les grans empreses, però també algunes de mitjanes i petites, més obertes als mercats exteriors.
No es crea ocupació.
Primera. El món globalitzat d'avui dia genera noves normes del joc econòmic. El creixement econòmic és interdependent, en especial dependent de la demanda externa. Les fonts de la recuperació avui no són les mateixes que fa trenta anys. Recuperació avui vol dir un teixit empresarial innovador i eficient que és capaç de captar quotes creixents de demanda exterior. Per tant, la recuperació arribarà en la mesura que les nostres empreses siguin capaces d'assolir vendes sostingudes als mercats exteriors. I l'ocupació i el consum intern només creixeran en la mesura que això passi. La demanda interna depèn més que mai de la demanda externa. Per tant, prioritat: millorar la productivitat i l'exportació de la gran majoria d'empreses.
Competitivitat i estalvi.
I, tercera. Alerta als ajustos quantitatius de l'ocupació. Durant els darrers anys hem constatat que la flexibilitat quantitativa, la reducció d'hores de treball en temps de crisi, no és gaire bona per a la creació de llocs de treball una vegada arriba la recuperació (jobless recovery). Ens hauríem de preocupar molt més per la qualitat del treball que per la seva quantitat, per les hores treballades. En síntesi, que el significat i el significant de la recuperació només es poden trobar si canviem de veritat el model de creixement, la forma dels negocis, l'arquitectura organitzativa de les empreses, les relacions laborals, i l'orientació de política pública. Coses de la semiòtica.
