Des que el conseller delegat de Veremonte, Xavier Adserà, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar el projecte BCN World, s'ha revifat la polèmica ja iniciada feia temps amb Eurovegas, sobretot pel que representa un negoci d'aquest tipus. La veritat és que ningú diria que en un país amb un 22% d'aturats –i una grandíssima part són joves que no troben ni la primera feina– es pugui debatre per part de certs sectors socials una inversió així, amb arguments pobres, per no dir ridículs. De totes maneres, no m'estranya gaire que això ens passi quan hi ha un gruix de persones que critiquen severament l'èxit turístic que experimenta Barcelona; un turisme que majoritàriament és d'un poder adquisitiu alt, com ho demostra la concentració de botigues de totes les grans marques internacionals al passeig de Gràcia. O l'èxit d'haver convertit el Port de Barcelona en un dels primers de món com a port de creuers. El turisme és una indústria importantíssima, la qual, tots els estudis ens ho diuen, té un gran futur, i l'objectiu nostre hauria de ser incrementar l'oferta per diversificar-la i situar-nos en els llocs més importants del món com a destí. Hem fet un gran pas en el turisme de congressos i fires de renom mundial, i l'objectiu és persistir en aquest objectiu.

El projecte BCN World té un doble objectiu: atraure turisme lúdic, de lleure i familiar, amb les sinergies de Port Aventura, i d'alt poder econòmic i desestacionat,així com potenciar més el negoci dels grans congressos i convencions. I dins d'aquest macroprojecte, l'oferta del joc és una part important. Projectes com aquests que et situen com a líder europeu no són fàcils de trobar. Els adversaris del projecte el desqualifiquen amb arguments diferents. Perquè no crea llocs de treball qualificat. Una asseveració poc concreta i a més tendenciosa, perquè bona part del 22% d'atur que tenim són aturats molt poc o gens qualificats. També diuen que no impulsa l'economia del coneixement, i és veritat. Tampoc s'ho proposa. Però tampoc no és incompatible amb un @22 i els grans centres de recerca que ja hi ha a Catalunya o amb els que puguin venir. Diuen que facilita el blanqueig de diner i l'aparició de màfies; no més que el sector de la construcció, com hem vist al llarg de la costa. I també diuen que facilitarà l'addicció al joc; una altra raó poc convincent, perquè els casinos tenen vigilada l'entrada mentre que a qualsevol bar, i fins i tot a casa per internet, es pot jugar i apostar lliurement en casinos virtuals.

Que en nom d'una ideologia o d'una moral individual s'intenti boicotejar aquesta inversió que ens pot portar milers de llos de treball, em sembla una imprudència política i social. Aquí sí que jugant amb el joc ens hi juguem molt.