La UE obre negociacions d'adhesió amb Sèrbia
Si el 2014 marca el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial després de l'atemptat contra el príncep hereu d'Àustria i Hongria a Sarajevo el 26 de juny d'aquell any en un entorn en què les aliances amb Sèrbia van ajudar a desencadenar la guerra mundial. La mort de Tito el 1980 i, sobretot, l'arribada al poder de Milosevic el 1987 van generar a Iugoslàvia un procés de guerres civils ètniques i religioses com feia molts anys que no s'havia vist a l'Europa continental.
La Unió Europea ha anat acceptant com a membres alguns dels països apareguts de la disgregació de l'antiga Iugoslàvia: Eslovènia el 2004 i Croàcia el 2013, però són encara molts els fragments de l'antiga Iugoslàvia que estan esperant torn per ingressar a la UE.
És en aquesta perspectiva que Sèrbia, un cop desaparegut Milosevic de la seva vida política, va demanar ingressar a la UE el mes de desembre del 2009. El Consell d'Europa va concedir a Sèrbia, amb la unanimitat que és necessària a la UE per acceptar un nou membre, l'estatut de país candidat a l'adhesió un cop verificat que complia les condicions de Copenhaguen requerides per poder ingressar: ser un estat europeu, ser una democràcia representativa, ser una economia de mercat i estar disposat a complir amb la normativa europea (incloent una futura adopció de l'euro) així com disposar de les estructures i la maquinària administrativa per integrar-se en la vida de la UE.
El 25 de juny del 2013 el Consell va decidir obrir negociacions –un cop pacificada la disputa amb la unilateralment independitzada Kosova- i el desembre del 2013, mesos després que Croàcia hagués ingressat a la UE, el Consell va establir el quadre general en què s'hauran de realitzar les negociacions d'adhesió dividint en 35 capítols els temes que caldrà anar negociant un per un: des de la participació de Sèrbia en les institucions europees fins al capital a aportar al Banc Central Europeu o al Banc Europeu d'Inversions, els ajustaments pressupostaris referits a les aportacions que Sèrbia haurà de fer al pressupost un cop s'incorpori a la Unió Europea i el que podrà rebre de les polítiques europees.
El Marc Plurianual Pressupostari Europeu 2014-2020 ja preveu que la UE es pugui ampliar de nou en un futur pròxim, i quan es produeixi l'ampliació Sèrbia deixaria de percebre les ajudes preadhesió que ara rep per integrar-se i passaria a rebre les aportacions normals derivades de les polítiques europees.
ProcÉs d'adhesió, obert.
Això vol dir que la UE està oberta a estats i no a regions per molt històriques que puguin ser, però això no vol dir, tampoc, que pels estats sigui fàcil entrar a la UE. Croàcia, per exemple, va trigar deu anys de negociacions per entrar, i altres països encara han necessitat més temps.
El tema econòmic no serà el determinant per a les negociacions d'adhesió de Sèrbia a la UE, ni tampoc sembla que ho pugui ser la situació de Kosova, que després de la seva declaració unilateral d'independència segueix sense ser reconegut com a estat sobirà per molts països, per la qual cosa no té possibilitat d'entrar a les Nacions Unides com a membre i, de retruc, no pot incorporar-se a la UE pel fet de no tenir categoria d'estat.
Un país viable.
El que, contràriament, serà més difícil a la negociació d'adhesió serà aconseguir tancar els capítols referits al poder judicial, als drets fonamentals i a la creació d'un espai de justícia, llibertat i seguretat, perquè en aquests temes el govern de Belgrad no té les millors credencials, després de l'etapa Milosevic.
La UE no vol cometre ja més errors acceptant nous membres que li suposin problemes, com és el cas de Bulgària, Romania i Croàcia, per la qual cosa no s'espera que les negociacions d'adhesió resultin fàcils si Sèrbia no dóna les garanties adequades.
