Colpit per les tragèdies de Lampedusa i Ceuta, indignat per les morts totalment evitables de moltes persones que viatjaven cap a l'esperança, i astorat per la inoperància de les polítiques europees d'immigració i d'ajuda al desenvolupament, aquí van algunes reflexions sobre la globalització del treball i la pobresa.

Primera. De tant evident que és, a vegades s'oblida, però val la pena insistir-hi. El treball és el principal articulador de l'economia i la societat. L'organització, els resultats, les contraprestacions i la distribució de les rendes generades pel treball són un fonament principal de l'activitat econòmica, fins al punt que estableixen el seu patró competitiu i, per tant, les seves perspectives de futur. Però el treball és molt més que un fet econòmic, també és un fet de reafirmació individual i, sobretot, un fet social. L'ordenació de tota societat depèn, en gran mesura, de les competències, l'organització i dels patrons d'eficiència que determina el seu treball. En aquest sentit, no és estrany que hi hagi una relació causal directa entre el treball, el creixement econòmic i el progrés social. I, encara més, quan no hi ha feina, les persones emigren a la cerca d'ocupació i benestar material. Sense feina, les economies i les societats no funcionen. Sense feina, no hi pot haver ni progrés material ni articulació social.

Segona. El treball s'ha globalitzat. Per globalització entenem la cerca del mercat ideal, el mercat sense barreres d'espai i de temps. El mercat mundial dura les 24 hores del dia. Primer van ser els fluxos de capital. Després, els fluxos de treball més vinculats amb la tecnologia, la ciència i el coneixement. I, finalment, les feines menys intensives en coneixement. La globalització del treball és molt important perquè és revolucionària i irreversible. La globalització del treball s'ha d'inscriure en el context de la revolució global de la tecnologia, la informació, el coneixement, les comunicacions, els transports, els negocis, la cultura i l'esperança de futur. I no es poden posar portes al camp. Posar restriccions a la globalització del treball és igual d'inconsistent que restringir els fluxos de tecnologia o les comunicacions. Senzillament, impossible. Una altra cosa és que aquest flux es pugui ordenar, organitzar, articular i donar-li consistència. De fet, aquest és el repte.

Tercera. Contràriament al que massa sovint es creu, avui al món hi ha mil milions de persones que volen treballar i no poden. Aquest problema, que sovint s'anomena el repte global del treball, s'ha accelerat, i molt, amb la recent crisi econòmica global. I, encara més, a diferència de la creença generalitzada, que insisteix que la generació de llocs de treball continua essent una qüestió nacional, el desafiament del treball és global, perquè els negocis i la producció són globals. Així doncs, per crear llocs de treball necessitem tant polítiques nacionals com polítiques globals. Sense una combinació de polítiques i accions nacionals i globals serà impossible aconseguir que aquests mil milions de persones trobin feina i millorin la seva situació.