Gran angular

Ucraïna, Rússia i Crimea: economia i política

Malgrat que els Estats Units i els països de la UE van tractar d'impedir el referèndum de separació de Crimea d'Ucraïna pel fet de ser contrari a la legalitat constitucional ucraïnesa i ser un atemptat contra el principi d'integritat territorial dels estats que la Carta de les Nacions Unides consagra, Crimea se segrega d'Ucraïna i s'integra a la Federació Russa. Això es produeix després del vot del Parlament de Crimea a Simferopol després d'un referèndum en què el 95,5% dels ucraïnesos van acceptar reintegrar-se a Rússia i després que Putin i el Parlament rus han acceptat Crimea en el seu si. Recordem que Rússia és l'estat successor de l'antiga Unió Soviètica que va traspassar Crimea de la dependència de Moscou a la de Kíev al febrer del 1954 per una curiosa donació de Khrusxov i el Presidium soviètic de llavors en favor d'Ucraïna.

La reintegració de Crimea a Rússia és per tot això una pirueta que evita que Crimea quedi en el buit com els casos de Kosovo, Somalilàndia i altres territoris que no han estat reconeguts per l'organització internacional després de fer declaracions unilaterals d'independència.

Putin ha jugat la carta del seu dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per evitar una condemna internacional per reincorporar Crimea a la Federació Russa i per demostrar-se a si mateix i a tots que és el líder capaç d'aixecar la moral col·lectiva russa després del triomf esportiu rus als recents Jocs Olímpics d'hivern a Sotxi o del triomf de les seves idees d'evitar la caiguda del règim d'Al-Assad a Síria en contra del que opinaven els nord-americans i els europeus.

Confiem que l'operació quedi aquí i que la UE i els Estats Units, que no han reaccionat més que amb unes timorates sancions a certes personalitats -que recorden com Chamberlain es va doblegar davant Hitler a Munic-, no hagin de contemplar com un Putin envalentit faci més reclamacions territorials per la via de la força contra la integritat de la resta d'Ucraïna aprofitant la confusió de poblacions russes i no russes que existeix a la zona fronterera.

Primeres tensions.

Ja fa deu anys Ucraïna va ser a les primeres pàgines dels diaris com a conseqüència de la que llavors es va veure com una important tensió entre els que volien l'acostament a Rússia o els que volien l'acostament a Occident.

Deu anys després estem igual però amb una sèrie d'elements nous que han fet que d'ençà que l'expresident ucraïnès Víktor Ianukóvitx renunciés a signar l'acord -que s'havia anat preparant des del 2009- amb la UE, el dia 21 de novembre del 2013, Ucraïna hagi estat gairebé tots els dies a les primeres pàgines dels diaris de tot el món amb importants desordres públics a la seva capital, Kíev.

Ucraïna és un estat important que abans de la pèrdua de Crimea tenia 603.000 quilòmetres quadrats i 52 milions d'habitants, amb importants recursos naturals i amb els corredors de pas d'una part important de la producció russa de petroli i de gas. Els seus habitants disposen d'una renda per càpita de 4.200 dòlars o el doble en termes de poder de compra comparat amb Occident.

Per altra banda, Ucraïna ha estat festejada per Occident per integrar-se a l'OTAN i qui sap si -un dia- per entrar a la Unió Europea, mentre que Putin ha volgut des del seu retorn a la presidència de Rússia al 2012 que Ucraïna entri a l'esquema de cooperació Euroàsia que es va crear al novembre del 2011 i en el qual ja hi ha Bielorússia i Kazakhstan, a més de la mateixa Rússia, constituint-se, així, en l'embrió del retorn a l'antiga Unió Soviètica tan enyorada per l'actual mandatari rus.

Una Ucraïna dèbil.

Ucraïna està passant ara seriosos problemes econòmics que han fet que el govern que va deposar el del president Ianukóvitx, i que no ha estat reconegut per Rússia, hagi fet maniobres per aconseguir suport financer per part del Fons Monetari Internacional i de la Unió Europea.

Veurem de quina manera l'economia d'Ucraïna podrà renormalitzar-se després de perdre Crimea i de perdre les ajudes que li havia promès Putin. El seu gran problema és la corrupció. Pensem que el país ocupa el lloc 144 de la llista de 177 països coberts per l'índex de Transparency International.

L'altre gran problema ha estat la seva dependència energètica de Rússia, que li ha cobrat el gas al preu que ha volgut. La República de Crimea és, per la seva part, un territori de 26.000 quilòmetres quadrats i 2 milions d'habitants que s'haurà d'assegurar el subministrament d'aigua que fins ara rebia d'Ucraïna i que està molt ben situada turísticament entre els mars Negre i d'Azov, amb indústria agroalimentària, química, metal·lúrgica, producció de sal, 148 balnearis a la seva costa i llocs d'oci tan importants per a les elits russes com Ialta i produccions molt interessants de vi, fruites, pesca, mineria, olis essencials i bones perspectives, ara analitzades per l'energètica italiana ENI i la francesa EDF, de trobar petroli i gas a la seva plataforma del mar Negre.

Crimea haurà de dur a terme transformacions per crear una economia pròpia, passant, per exemple, de la unitat monetària ucraïnesa al ruble rus en una operació que requerirà períodes de transició per evitar desgavells monetaris com el que va afectar la RDA quan es va integrar a la RFA a un tipus de canvi irrealista d'un marc de l'est per un marc de l'oest.

De la mateixa manera que el canceller Helmut Kohl va aprofitar un moment de desconcert polític després de la caiguda del Mur de Berlín per aconseguir recuperar l'Alemanya de l'Est per la República Federal Alemanya, el president Putin ha aprofitat, ara, el desconcert polític entre prorussos i prooccidentals a Kíev per aconseguir annexionar-se Crimea.

Haurà estat una operació més política que econòmica i una operació que canvia els equilibris entre Rússia i Occident en uns termes que anirem veient els propers mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.