Si fóssim en un país normal no tindríem necessitat d'anar sempre amb la mosca darrera l'orella i malfiar-nos de tot, però com que la història és plena de fets il·lustratius que ens demostren que res és innocent i que tot té un rerefons d'intencionalitat política, em permetran que expressi el meu recel sobre com es comporta el govern espanyol pel que fa a la solució de Caixa Bank, entitat resultant de la fusió del que va ser: Caixa Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, i que té la seu a Barcelona; i la solució que ha tingut amb Bankia, entitat que aplega: Caja Madrid, Bancaja, Caixa Laietana, Caja Canarias, Caja de Ávila, Caja de Segovia i Caja Rioja, i que té la seu a Madrid. D'entrada, el fet que posessin un banquer de provada experiència, com és el senyor Ignacio Goirigolzarri, al capdavant de Bankia i que aquesta entitat entrés ràpidament en una política clara i professional, i que en el banc català hi posessin el senyor José Carlos Pla, un gestor posat pel FROB, fa la sensació que l'única política és la d'esperar a veure què s'ha de fer: si vendre-la a trossos o esperar un comprador, que de moment no arriba. Amb Bankia, el govern espanyol ha començat a vendre a la borsa una part del capital que hi té, i sembla que la política serà anar-lo venent per recuperar part dels ajuts; mentre que, amb Catalunya Banc, el que s'espera és vendre-la tota de cop, ja sigui a trossos o la totalitat. L'intent de la venda ha fracassat dues vegades i ara sembla que aquest mes de juny és l'escollit per a un tercer intent.

Aquesta diferència d'estratègia i de tracte no sé a què es pot atribuir, ja que les dues entitats van necessitar ser rescatades amb diner públic, i com a operació financera tampoc hi ha diferències. L'única diferència objectiva que jo hi veig és que Catalunya Banc té la seu a Barcelona i que Bankia la té a Madrid, i l'interès per dotar la capital d'Espanya de la seu d'una entitat financera no es pot pas minimitzar.

El conseller Andreu Mas-Colell més d'una vegada ha fet petites declaracions respecte del procés que s'està fent amb Catalunya Banc, unes declaracions que fan pensar que des de la conselleria s'està seguint, com també és normal, aquest procés amb molta atenció. Però, de moment, la falta d'informació clara de quins són els objectius d'aquest procés i la comparació amb l'altre, no és per estar tranquils. I, si tot va d'acord amb les seves previsions, ben aviat s'ha de resoldre definitivament.