El Codi Europeu de Deontologia del Periodisme del Consell d'Europa de 1993 indica que la funció del periodisme no és crear opinió pública sinó transmetre informació al ciutadans, que és un dret fonamental. També es diu que les notícies han d'estar regides per la veracitat i imparcialitat, diferenciant-les de rumors i opinions.

Per tal de vetllar pel dret d'informació, a Catalunya tenim el Codi Deontològic de 1992 del Col·legi de Periodistes, que té el seu equivalent en el Código Dentológico de la Profesión Periodística de las Asociaciones de Periodistas Españoles de 1993. Aquests codis inclouen el compromís del periodista amb valors com el respecte a la veritat, la no falsificació de les dades, la no omissió d'informacions essencials; i la no publicació de material enganyós o deformat. A Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya constituït pel Col·legi de Periodistes de Catalunya vetlla pel compliment del codi deontològic.

Aquestes referències a codis deontològics estan motivades per la perplexitat que provoca l'elevadíssim nivell de manipulació que hi ha avui dia en el món dels mitjans de comunicació. Vegem-ne un exemple. Fa unes setmanes la Cambra de Comerç de Barcelona va fer públic un informe que inclou una estimació de l'impacte econòmic de la independència. En les projeccions es diu que el nou estat català naixeria amb una caiguda del PIB del 2,4%, però que a llarg termini l'impacte seria positiu amb un increment en el PIB del 7,2%. Analitzant el tractament d'aquesta notícia en vuit diaris es pot observar el següent. Dels quatre principals diaris editats a Catalunya, dos li varen dedicar portada i dues pàgines senceres i els altres dos diaris li dedicaven mitja pàgina. En els quatre casos el contingut exposava adequadament el informe de la Cambra, tot i que en un d'ells el titular era enganyós. En les edicions catalanes dels diaris editats a Madrid l'espai ja baixava molt, i li dedicaven entre un 20% de pàgina i un 5%. En un dels diaris el titular i l'article eren una mica enganyosos. Als altres tres diaris tant els titulars com els articles semblava que estaven parlant d'un estudi diferent.

En resum, una part dels lectors varen ser informats fiablement de l'estudi de la Cambra. La resta de diaris varen manipular, uns menys i els altres més, els seus lectors. L'exposat és només un exemple que posa de manifest que no s'està respectant un dret fonamental. Un atenuant d'aquest problema és que almenys tenim una pluralitat de mitjans, ja que la situació seria molt pitjor si només hi hagués una línia editorial en tots els mitjans que fomentés el pensament únic. De tota manera, tenim dret a exigir que la informació sigui veraç. Cal fer-ho per molts motius, i entre ells evitar el que deia Goebbels, ministre de Propaganda de Hitler: “Si repeteixes una mentida molts cops, acaba sent veritat.”