Microproductivitats
Un article de divulgació de la recerca que crec oportú compartir. Va de productivitats. La productivitat, l'output per treballador o per hora treballada, és un indicador clau perquè ens informa sobre el potencial de creixement d'una economia, d'un sector d'activitat o d'una empresa. Hi ha dues fonts bàsiques de productivitat. La dotació de capitals, especialment el capital físic, humà, tecnològic, organitzatiu, innovador, emprenedor i social, i l'eficiència amb què es combinen aquests capitals. Per la investigació econòmica sabem que els models de creixement econòmic o les formes de negoci que només es basen en l'acumulació de factors, allò que habitualment es diu models extensius de creixement, no funcionen a llarg termini. Cal que l'economia i les empreses es preocupin per l'eficiència en la combinació de factors, per desenvolupar models intensius de creixement, per la productivitat total dels factors. Com més eficient és una economia o una empresa, més probabilitat té de créixer a llarg termini.
Aquesta rellevància de la productivitat és sostenible en el temps. Durant els darrers tres segles s'ha demostrat que les economies que han crescut i evolucionat millor són les economies amb més productivitat, amb combinacions més eficients dels seus factors productius, dels seus capitals. Tot i amb això, les fonts de productivitat sí que han variat, i molt, al llarg del temps. Al cicle econòmic actual, les fonts de productivitat estan vinculades amb tota aquella combinació eficient de capitals que tenen a veure amb el coneixement i el treball altament qualificat.
Al nivell empresarial aquesta combinació específica de capitals que fonamenta la productivitat d'avui es diu coinnovació. És a dir, totes aquelles aplicacions intencionades de coneixement al procés de generació de valor de l'empresa, especialment els usos intensius de les tecnologies de la informació, l'aprenentatge constant d'empresaris i treballadors, i les noves formes d'organització del treball i dels recursos humans basades en la descentralització i l'autonomia dels treballadors. Tot això, s'ha evidenciat, sobretot, per les grans empreses, però què sabem de les noves fonts de productivitat a la microempresa? Què poden fer per ser més eficients? Aquí van algunes idees.
La capitalització.
Segona. A la microempresa, el finançament de la innovació és clau per explicar els seus avenços de productivitat. Aquelles microempreses que troben mecanismes per finançar el seu procés de coinnovació, ja sigui a través de fons propis ja sigui a través dels nous mecanismes de finançament, milloren el seu procés de generació de valor i el fan més eficient.
Tercera. A la microempresa, els salaris són molt rellevants per explicar la productivitat. A més salari per treballador, més eficiència de l'empresa. Aquesta relació amaga la importància indirecta del capital humà i la qualitat del treball. En general, aquelles microempreses que disposen d'una direcció i uns treballadors més formats i més preparats per a la competència, així com unes formes d'organització que donen seguretat però alhora incentiven la flexibilitat i el rendiment, tenen més productivitat.
Quarta. A la microempresa, els efectes indirectes de la innovació sobre la productivitat s'esdevenen a través d'estructures informals i dels usos de les tecnologies de la informació i del comerç electrònic. Com que molt poques microempreses disposen d'estructures formals d'innovació o de disseny, la millora de la productivitat s'esdevé a través de les pràctiques d'innovació associades a la tasca. De la mateixa manera, quan els usos de les tecnologies de la informació i del comerç electrònic s'escampen a tots els elements de valor, la productivitat creix molt significativament.
L'emprenedoria.
Sisena. A la microempresa, la internacionalització genera disciplines d'eficiència. Les microempreses obertes a la globalització o al mercat exterior tenen un procés de generació de valor més complex, més coinnovador, cosa que fa créixer la productivitat del seu negoci.
I setena. A la microempresa, la combinació entre el capital social i la coinnovació explica unes millors productivitats. Quan les microempreses surten de l'armari i utilitzen el capital social que tenen al seu abast, especialment fórmules de col·laboració amb altres empreses o amb institucions públiques o privades, això acaba reforçant l'eficiència interna del seu procés de generació de valor.
Així doncs, i a diferència del que últimament estic escoltant a propòsit del fet que la microempresa catalana no té prou mecanismes de productivitat i que si no augmenta de dimensió difícilment podrà competir al nou cicle econòmic de després de la crisi, l'evidència científica disponible ens diu que això no és estrictament cert. Si el nostre teixit de microempreses és capaç de proposar models de negoci basats en les noves fonts de productivitat, el seu futur es pot entreveure amb importants dosis d'optimisme.
Només fa falta que algú es cregui la recerca (que per això serveix) i es posin en marxa les accions privades i les polítiques públiques que fan falta. No hi ha política de progrés millor al segle XXI que fomentar la productivitat del nostre teixit de microempreses. El benestar de la societat catalana depèn, en gran mesura, de la productivitat del seu teixit de microempreses. Nous temps, noves polítiques de progrés.
