Eines

Microproductivitats

Aquesta rellevància de la productivitat és sostenible en el temps. Durant els darrers tres segles s'ha demostrat que les economies que han crescut i evolucionat millor són les economies amb més productivitat, amb combinacions més eficients dels seus factors productius, dels seus capitals. Tot i amb això, les fonts de productivitat sí que han variat, i molt, al llarg del temps. Al cicle econòmic actual, les fonts de productivitat estan vinculades amb tota aquella combinació eficient de capitals que tenen a veure amb el coneixement i el treball altament qualificat

Un arti­cle de divul­gació de la recerca que crec oportú com­par­tir. Va de pro­duc­ti­vi­tats. La pro­duc­ti­vi­tat, l'out­put per tre­ba­lla­dor o per hora tre­ba­llada, és un indi­ca­dor clau perquè ens informa sobre el poten­cial de crei­xe­ment d'una eco­no­mia, d'un sec­tor d'acti­vi­tat o d'una empresa. Hi ha dues fonts bàsiques de pro­duc­ti­vi­tat. La dotació de capi­tals, espe­ci­al­ment el capi­tal físic, humà, tec­nològic, orga­nit­za­tiu, inno­va­dor, empre­ne­dor i social, i l'eficiència amb què es com­bi­nen aquests capi­tals. Per la inves­ti­gació econòmica sabem que els models de crei­xe­ment econòmic o les for­mes de negoci que només es basen en l'acu­mu­lació de fac­tors, allò que habi­tu­al­ment es diu models exten­sius de crei­xe­ment, no fun­ci­o­nen a llarg ter­mini. Cal que l'eco­no­mia i les empre­ses es pre­o­cu­pin per l'eficiència en la com­bi­nació de fac­tors, per desen­vo­lu­par models inten­sius de crei­xe­ment, per la pro­duc­ti­vi­tat total dels fac­tors. Com més efi­ci­ent és una eco­no­mia o una empresa, més pro­ba­bi­li­tat té de créixer a llarg ter­mini.

Aquesta rellevància de la pro­duc­ti­vi­tat és sos­te­ni­ble en el temps. Durant els dar­rers tres segles s'ha demos­trat que les eco­no­mies que han cres­cut i evo­lu­ci­o­nat millor són les eco­no­mies amb més pro­duc­ti­vi­tat, amb com­bi­na­ci­ons més efi­ci­ents dels seus fac­tors pro­duc­tius, dels seus capi­tals. Tot i amb això, les fonts de pro­duc­ti­vi­tat sí que han variat, i molt, al llarg del temps. Al cicle econòmic actual, les fonts de pro­duc­ti­vi­tat estan vin­cu­la­des amb tota aque­lla com­bi­nació efi­ci­ent de capi­tals que tenen a veure amb el conei­xe­ment i el tre­ball alta­ment qua­li­fi­cat.

Al nivell empre­sa­rial aquesta com­bi­nació específica de capi­tals que fona­menta la pro­duc­ti­vi­tat d'avui es diu coin­no­vació. És a dir, totes aque­lles apli­ca­ci­ons inten­ci­o­na­des de conei­xe­ment al procés de gene­ració de valor de l'empresa, espe­ci­al­ment els usos inten­sius de les tec­no­lo­gies de la infor­mació, l'apre­nen­tatge cons­tant d'empre­sa­ris i tre­ba­lla­dors, i les noves for­mes d'orga­nit­zació del tre­ball i dels recur­sos humans basa­des en la des­cen­tra­lit­zació i l'auto­no­mia dels tre­ba­lla­dors. Tot això, s'ha evi­den­ciat, sobre­tot, per les grans empre­ses, però què sabem de les noves fonts de pro­duc­ti­vi­tat a la micro­em­presa? Què poden fer per ser més efi­ci­ents? Aquí van algu­nes idees.

La capi­ta­lit­zació.

Pri­mera. A la micro­em­presa, els efec­tes direc­tes de la capi­ta­lit­zació sobre la pro­duc­ti­vi­tat són difícils d'obte­nir. Per exem­ple, la inversió en tec­no­lo­gies de la infor­mació no es tras­llada ple­na­ment en millo­res d'eficiència sinó que es com­bina amb altres fac­tors, com l'ori­en­tació inno­va­dora de l'empresa o la for­mació del seu per­so­nal.

Segona. A la micro­em­presa, el finançament de la inno­vació és clau per expli­car els seus avenços de pro­duc­ti­vi­tat. Aque­lles micro­em­pre­ses que tro­ben meca­nis­mes per finançar el seu procés de coin­no­vació, ja sigui a través de fons pro­pis ja sigui a través dels nous meca­nis­mes de finançament, millo­ren el seu procés de gene­ració de valor i el fan més efi­ci­ent.

Ter­cera. A la micro­em­presa, els sala­ris són molt relle­vants per expli­car la pro­duc­ti­vi­tat. A més salari per tre­ba­lla­dor, més eficiència de l'empresa. Aquesta relació amaga la importància indi­recta del capi­tal humà i la qua­li­tat del tre­ball. En gene­ral, aque­lles micro­em­pre­ses que dis­po­sen d'una direcció i uns tre­ba­lla­dors més for­mats i més pre­pa­rats per a la com­petència, així com unes for­mes d'orga­nit­zació que donen segu­re­tat però alhora incen­ti­ven la fle­xi­bi­li­tat i el ren­di­ment, tenen més pro­duc­ti­vi­tat.

Quarta. A la micro­em­presa, els efec­tes indi­rec­tes de la inno­vació sobre la pro­duc­ti­vi­tat s'esde­ve­nen a través d'estruc­tu­res infor­mals i dels usos de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i del comerç electrònic. Com que molt poques micro­em­pre­ses dis­po­sen d'estruc­tu­res for­mals d'inno­vació o de dis­seny, la millora de la pro­duc­ti­vi­tat s'esdevé a través de les pràcti­ques d'inno­vació asso­ci­a­des a la tasca. De la mateixa manera, quan els usos de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i del comerç electrònic s'escam­pen a tots els ele­ments de valor, la pro­duc­ti­vi­tat creix molt sig­ni­fi­ca­ti­va­ment.

L'empre­ne­do­ria.

Cin­quena. A la micro­em­presa, l'empre­ne­do­ria inno­va­dora explica incre­ments sos­tin­guts de pro­duc­ti­vi­tat. Les micro­em­pre­ses que nei­xen i es desen­vo­lu­pen a través d'una idea de negoci que suposa una inno­vació radi­cal per al mer­cat, en gene­ral a través del fil­tre del conei­xe­ment, a través d'una pro­posta d'uti­li­tat que rela­ci­ona el conei­xe­ment no valo­rit­zat amb el conei­xe­ment útil, són molt més efi­ci­ents que la resta de micro­em­pre­ses.

Sisena. A la micro­em­presa, la inter­na­ci­o­na­lit­zació genera dis­ci­pli­nes d'eficiència. Les micro­em­pre­ses ober­tes a la glo­ba­lit­zació o al mer­cat exte­rior tenen un procés de gene­ració de valor més com­plex, més coin­no­va­dor, cosa que fa créixer la pro­duc­ti­vi­tat del seu negoci.

I setena. A la micro­em­presa, la com­bi­nació entre el capi­tal social i la coin­no­vació explica unes millors pro­duc­ti­vi­tats. Quan les micro­em­pre­ses sur­ten de l'armari i uti­lit­zen el capi­tal social que tenen al seu abast, espe­ci­al­ment fórmu­les de col·labo­ració amb altres empre­ses o amb ins­ti­tu­ci­ons públi­ques o pri­va­des, això acaba reforçant l'eficiència interna del seu procés de gene­ració de valor.

Així doncs, i a diferència del que últi­ma­ment estic escol­tant a propòsit del fet que la micro­em­presa cata­lana no té prou meca­nis­mes de pro­duc­ti­vi­tat i que si no aug­menta de dimensió difícil­ment podrà com­pe­tir al nou cicle econòmic de després de la crisi, l'evidència científica dis­po­ni­ble ens diu que això no és estric­ta­ment cert. Si el nos­tre tei­xit de micro­em­pre­ses és capaç de pro­po­sar models de negoci basats en les noves fonts de pro­duc­ti­vi­tat, el seu futur es pot entre­veure amb impor­tants dosis d'opti­misme.

Només fa falta que algú es cre­gui la recerca (que per això ser­veix) i es posin en marxa les acci­ons pri­va­des i les polítiques públi­ques que fan falta. No hi ha política de progrés millor al segle XXI que fomen­tar la pro­duc­ti­vi­tat del nos­tre tei­xit de micro­em­pre­ses. El benes­tar de la soci­e­tat cata­lana depèn, en gran mesura, de la pro­duc­ti­vi­tat del seu tei­xit de micro­em­pre­ses. Nous temps, noves polítiques de progrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.