Les estadístiques ens van oferint dades que sovint són interpretades en benefici del discurs que es vulgui fer i, com que encadenem molts anys de crisi i de males notícies, i ara hem entrat en un període electoral que durarà dos anys, tots els missatges ja tenen un grau molt alt de subjectivitat i d'electoralisme. En un període electoral, els polítics necessiten crear esperances i dibuixar un futur optimista, sobretot després de set anys de depressió profunda. Però durant aquests anys de penúries hem caigut massa al fons i hem fet massa destrosses per sortir-nos-en fàcilment. Els errors comesos han estat tan greus que els efectes duraran més d'una generació. Així doncs, costa veure elements reals que ens facin pensar que d'aquí a pocs anys tornarem en els nivells de riquesa i d'ocupació que teníem. Diuen els analistes que necessitem crear un nou model econòmic perquè el que teníem, i que girava molt sobre l'exuberància de la construcció i el crèdit fàcil, hem vist que ens ha portat al desastre. El problema és que aquest model econòmic nou que es demana no sabem pas gaire quin és ni quin ha de ser, i en el cas que el tinguéssim clar, crear-lo també necessitaria molts anys de treball i d'esforç.

De moment encara, i com a ressaca, no tenim clar si tota la banca espanyola superarà el nou test que se li ha de fer ben aviat. D'entrada ja s'han hagut de moderar els requisits dels supòsits adversos que serviran per saber si les entitats tenen potencial suficient de resistència. I aquest problema no només el tenim aquí, també podem tenir sorpreses amb alguns bancs de la zona euro. Per tant, els discursos poden ser el que vulguin, però l'experiència traumàtica que ha viscut el sector bancari fa molt difícil pensar en una oferta de crèdit espectacular, perquè els nivells de morositat són del tot extraordinàriament i perillosament alts.

I on són els emprenedors amb energia i capacitat per crear empreses noves que cobreixin el buit deixat per aquests centenars de milers d'empreses que han mort durant aquesta crisi? I, en el cas que hi fossin o s'anessin fent emprenedors ara, quant temps necessitaran per arrancar-ho? I si no hi ha empreses noves, costarà molt crear llocs de treball nous.

És per totes aquestes dificultats i per la necessitat de sortir d'aquest terrible atzucac que alguns països comencen a proposar mesures per retornar a la banca la possibilitat de tornar a emetre estructurats.

I aquí, a casa nostra, amb la constant apel·lació al nombre d'hipoteques que es fan i les vendes d'immobles, demostren una certa nostàlgia cap a un temps que no hauria de tornar. Encara avui tenim un país que gasta molt més del que és capaç de crear, i l'increment de l'endeutament aviat assolirà el 100% del PIB, i les previsions són que no arribarem a l'equilibri fins al 2018. Quan encara no hem resolt els desequilibris, buscar la solució amb el que va ser el problema, em sembla altament perillós i de dubtós èxit.