Sols encara podríem pagar més
Més treballadors per pensionista o cotitzacions més elevades abonarien un sistema català
La capacitat d'una Catalunya independent per pagar les pensions als seus jubilats ha estat un dels arguments de la por més utilitzats pels contraris al procés sobiranista. Sovint s'ha parlat del possible dia després com si l'Estat espanyol pogués tancar una caixa imaginària d'on surten els diners per pagar les pensions, però en un sistema de repartiment com és l'espanyol això no té cap sentit perquè les prestacions d'avui es paguen amb el que generen les cotitzacions d'avui. No hi ha cap caixa comuna, sinó que en cas que un exercici es tanqui amb superàvit -és a dir, amb més aportacions a la Seguretat Social que pagaments a pensionistes- s'acumula el sobrant en el Fons de Reserva de la Seguretat Social per tal de cobrir futurs dèficits.
Sobre aquesta base, i amb els números a les mans, es pot inferir que si bé una Catalunya independent tindria a curt termini el problema d'un dèficit generat per l'elevada taxa d'atur, podria gaudir en termes generals d'un sistema no només solvent sinó amb capacitat per ser més competitiu que l'actual. En aquest primer moment una Catalunya independent tindria algun problema “però menys que Espanya”, destaca la professora de la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials de la mateixa universitat, Concepció Patxot.
Per al director general d'Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques de la Generalitat, Ivan Planas, “amb les xifres històriques a la mà sí que es podria dir que un sistema català seria solvent”, tot i que afegeix que “caldria fer projeccions per saber les previsions sobre creixement econòmic i evolució de l'atur i l'ocupació en el futur”.
Millor que la mitjana.
A més el percentatge del salari que es destina a la Seguretat Social, és a dir, el volum de les cotitzacions, és superior a Catalunya que al conjunt de l'Estat. Tal com resumeix el director del departament d'estudis del Cercle Català de Negocis (CCN), Albert Macià, “com que el sistema de pensions és de repartiment i a Catalunya hi ha un 10% menys d'atur, el salari mitjà anual és un 7,3% superior i el nombre de treballadors ocupats per pensionista és un 2,4% més elevat, sumat al dinamisme i diversificació de l'economia catalana, assegura la solvència del sistema de pensions català en un estat independent”. De fet, a partir d'aquests factors el mateix CCN o els experts del Col·lectiu Wilson apunten que una Catalunya independent podria apujar les pensions fins a un 10%.
Per a aquests experts el que debilita o posa en dubte la solvència futura de les pensions catalanes no és ni de bon tros una possible independència sinó tot el contrari, l'opció de romandre dins l'Estat espanyol. No només per l'elevat dèficit de la balança de la Seguretat Social que acumula l'Estat sinó també per uns criteris d'inversió del Fons de Reserva de la Seguretat Social en què s'ha prioritzat l'interès estatal d'invertir en deute públic. “L'Estat espanyol no compleix l'obligació d'invertir en deute de màxima qualitat creditícia (AAA) ja que quasi el 90% està invertit en deute públic espanyol”, diu Macià.
Un altre punt que afavoreix la solvència d'un sistema català de pensions independent és precisament el saldo positiu de 24.000 milions d'euros acumulat per Catalunya entre el 1995 i el 2011. Una xifra que podria reclamar Catalunya a l'hora de pactar el repartiment del Fons de Reserva de la Seguretat Social en un procés d'independència pactat amb l'Estat espanyol.
