Estem molt acostumats al seguiment del dia a dia i, per això, a vegades convé veure com estem des d'un punt de vista més estructural. Avui recordarem alguns dels punts forts de l'economia catalana.

Per començar, cal destacar la situació geogràfica, el clima i altres aspectes com ara la cultura, la gastronomia i la qualitat de vida, que fan que sigui una destinació turística de primer ordre i amb una gran diversificació en l'oferta. Rebem el 25% dels turistes internacionals que arriben a Espanya. Això, acompanyat de la cultura empresarial i la tradició emprenedora, la fan molt atractiva per a la inversió estrangera. A Catalunya tenen filial més de 5.600 multinacionals estrangeres i és una de les principals regions europees en captació d'inversió.

També és destacable que hi ha un bon equilibri entre qualificació i cost de la mà d'obra; i un bon sistema de recerca bàsica, ja que produïm l'1% dels articles de recerca mundials, amb només el 0,1% de la població mundial. Pel que fa a infraestructures, el Port de Barcelona és el primer del Mediterrani i també és molt important el de Tarragona.

Aquestes fortaleses expliquen l'elevat nivell d'activitat, ja que, amb el 16% de la població espanyola, Catalunya genera el 20% del PIB espanyol. Ho fa amb una economia molt diversificada amb diferents sectors que lideren l'economia espanyola, com ara l'agroalimentari, el químic, el farmacèutic, l'automobilístic, etcètera. Una dada interessant és que, segons la Stockholm School of Economics, Catalunya és el primer clúster agroalimentari d'Europa, seguit de Llombardia i Dinamarca. I la indústria té un pes significatiu en l'economia, ja que representa el 19% del PIB català. També podem destacar que l'economia catalana està fortament internacionalitzada i genera el 26% de les exportacions espanyoles. De fet, és una de les regions europees on més han augmentat les exportacions des de l'inici de la crisi econòmica.

Un altre actiu important és la marca Barcelona, que recentment ha estat considerada com la sisena més important del món i la tercera d'Europa, al darrere de París i Londres, segons The Guardian. No és casualitat que Barcelona sigui la primera ciutat del món en nombre de congressistes i la seu del Mobile World Congress. Com a exemple, recordo que abans dels Jocs Olímpics costava que professors estrangers volguessin vindre aquí, però des de fa uns anys, quan insinues la possibilitat de convidar a fer una estada, tots diuen que sí immediatament.

Aquests punts forts expliquen que Catalunya generi una renda per càpita superior a la mitjana de la Unió Europea. Per això les seves aportacions a la UE superen en uns 1.400 milions d'euros l'any el que es rep pels diferents fons comunitaris i la política agrària comuna.

Però aquest diagnòstic seria incomplet si no considerem les febleses que també té l'economia catalana. D'això en parlarem properament en un altre article.