Nova economia dels negocis
Hi ha una expressió popular que, lleugerament adaptada, ve com a anell al dit a l'article de la setmana. Diu l'expressió que “molt sovint, l'arbre no ens deixa veure el bosc”. Si considerem la ciència econòmica com un arbre, el que ens passa avui és que hi ha una branca, molt gruixuda això sí, que no ens deixa veure l'arbre. Aquesta branca és la de l'economia neoclàssica, mal anomenada economia neoliberal. Hi ha la creença, reforçada per molts mitjans de comunicació, que l'arbre de l'economia només té una branca, que l'economia és tota neoliberal. Malauradament, algunes branques absolutament imprescindibles per entendre la dinàmica econòmica actual, com l'historicisme, l'institucionalisme, el marxisme, el post Keynesianisme, l'economia heterodoxa, l'economia evolutiva, o fins i tot l'economia clàssica, han quedat en l'oblit i, encara més important, ocupen posicions molt marginals a les facultats d'economia i a les escoles de negoci.
De fet, entre els economistes hi ha la sensació que la preponderància de l'economia neoclàssica ha esbiaixat tant els nostres postulats com la nostra capacitat per descriure i analitzar correctament el comportament de les persones i els seus resultats econòmics. Recentment, alguns mitjans de comunicació i algunes universitats han donat el toc d'alerta sobre aquesta preponderància i sobre què i com s'aprèn a les facultats d'economia i a les escoles de negoci. Els recomano efusivament que es llegeixen el manifest de la Societat Econòmica Post-Crash, vinculada a la Universitat de Manchester, i al qual ja s'han adherit més de 40 universitats d'arreu del món.
Tot i que el document aborda sobretot les mancances de la formació i el discurs preponderant de l'economia neoclàssica per explicar comportaments, fets i fonts de l'economia actual, jo em voldria centrar en el món de l'aprenentatge i l'explicació dels negocis. Ho faré a través de sis idees, sis dinàmiques evolutives que hauríem de considerar.
Paradigma coneixement.
Comportament col·lectiu.
Tercera. De la transacció monetària a l'intercanvi de coneixement. Tradicionalment, hem considerat que l'àtom de l'economia, és a dir, la transacció, es realitzava a través d'un intercanvi en què oferta o demanda donaven diners. Per exemple, l'aproximació tradicional al treball considera que una persona intercanvia hores de feina per salari. A l'economia del coneixement, molt sovint, els intercanvis no suposen transacció monetària, sinó bescanvis de coneixement. No tenim ni funcions econòmiques ni mesures prou solvents quan l'intercanvi no incorpora transacció monetària. Els intercanvis no monetaris de coneixement no surten al PIB.
Quarta. De la competència oligopolística a la xarxa de negocis. L'economia industrial ens suggereix que l'estructura de mercats típica de la fase madura de l'economia industrial és la competència monopolística, és a dir, una situació de grans corporacions que, en mercats limitats, aprofiten les economies d'escala, àmbit i abast per competir. A l'economia del coneixement, la dimensió no implica necessàriament guanyar pes. A través de les xarxes de col·laboració les petites empreses tenen un instrument molt útil de col·laboració i competència. De fet, la xarxa de negocis s'utilitza cada cop amb més freqüència i no tenim ni funcions ni anàlisis adequats per descriure el seu procés de generació de valor. La cadena seqüencial de valor dóna pas a la xarxa autònoma de valor.
L'empresa social.
Economia global.
En definitiva, que ens endinsem en una nova fase del desenvolupament capitalista: el capitalisme global basat en el coneixement, que transforma radicalment les condicions de producció, intercanvi, distribució i consum, i que l'aparell analític i empíric tradicional de l'economia i dels negocis no expliquen amb prou solvència moltes de les coses que estan passant.
Encara sort que tenim un arbre prou ramificat per atendre aquesta complexitat. Només cal que mirem totes les branques.
