Una vegada feta l'operació de venda que el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) ha fet al BBVA de Catalunya Banc, sembla que en principi tots estan contents. Els responsables del BBVA van dir clarament que havien fet una bona operació i explicitaven la seva alegria; i del FROB també han dit públicament que estaven contents. Que el BBVA estigui content, s'entén, i a més els números corroboren la seva alegria. El que no s'entén tant és que sigui el FROB el que també mostri públicament la seva alegria, puix que amb aquesta operació la societat, que és com dir tots nosaltres, hi ha perdut 12.050 milions d'euros, una barbaritat! Sospito que com que els responsables del FROB són gestors i no exposen els seus diners ni en són els responsables, els facilita la seva alegria. D'altra manera, no s'entén.

I els catalans, en podem estar contents d'aquesta operació? En primer lloc diré que el BBVA és un banc solvent, que té una gran experiència en absorcions i també és una entitat que aposta decididament per Catalunya. Això és important perquè assegura un futurs sense sobresalts. Però, com vaig dir fa uns mesos, el catalans tenim dos elements, un per estar-ne preocupats i l'altre per estar molestos. Preocupats perquè que el comprador sigui una institució que ja té una gran implantació territorial, vol dir que les duplicitats i les exigències de les economies d'escala obligaran al tancament de moltes oficines i a l'acomiadament de gent. Aquest fet també ens empobreix. I hem d'estar molestos per veure les diferents maneres que el govern espanyol ha tingut i té de gestionar Catalunya Banc i Bankia. Jo no tinc cap dubte que amb un temps prudencial Catalunya Banc quedarà absorbit pel BBVA i desapareixerà, i això vol dir una concentració important que reduirà competència. Mentre que Bankia, amb l'ajut de tots nosaltres en el seu sanejament, haurà esdevingut un gran banc amb seu a Madrid i amb oficines a tot Espanya.

Una de les dificultats que té la Generalitat de Catalunya per la renovació d'un crèdit sindicat de 1.000 milions d'euros signat el 30 de juliol del 2010, és per les reticències que hi posa el BBVA, puix que el seu volum de crèdit, que inicialment era de 350 milions, s'ha vist incrementat per l'absorció dels crèdits que tenien les caixes d'Unnim. Vist des d'una òptica de gestió de risc és comprensible, però aquesta realitat de les duplicitats dels riscos és un problema amb què a més de la Generalitat s'hi troben cada dia moltes empreses catalanes, i és un drama.

La gestió política de les caixes catalanes ha estat tan devastadora per a Catalunya que en el quadre del deshonor de la història, els noms i cognoms dels responsables restaran per sempre com aquells que han fet que Catalunya passés de tenir onze entitats amb seu aquí a només dues. Nosaltres no en podem estar contents.