10 idees per a la nova Catalunya
Ara fa més o menys un any vaig escriure un article sobre l'economia política de la in(inter)dependència de Catalunya. Novament engrescat per la il·lusió de veure milers de persones als carrers de Barcelona, em disposo a escriure un nou article sobre la dimensió econòmica de la nova Catalunya. Vagi per endavant que no es tracta d'un article de posicionament polític. Per quan hagi de votar tinc el meu vot més que decidit. La meva idea és posar sobre la taula les principals dimensions econòmiques de fons de la Catalunya que ve, s'emancipi o no. Aquí van. Són 10 idees.
Primera. Globalització. Durant les últimes dues dècades l'activitat econòmica mundial s'ha globalitzat; és a dir, funciona en un àmbit mundial durant 24 hores. Com que la resposta institucional i política a aquesta situació es dóna al nivell de l'estat-nació, es produeix un desencaix que s'ha de solucionar. La solució esdevé per la construcció d'àrees econòmiques i polítiques regionals, enteses com a entitats que superen l'estat-nació per assolir la dimensió i la força necessàries per regular la globalització. La Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Parlament Europeu en són un bon exemple. La cessió de la política monetària i, en un futur no gaire llunyà, la construcció de la unió bancària i de la política fiscal comuna demostren clarament la desconstrucció de l'estat-nació. Corol·lari: independència avui no vol dir el mateix que fa vint anys. Les estructures d'estat i les seves polítiques s'estan transformant radicalment. I encara més, l'estat-nació també es desconstrueix per baix. Les àrees territorials i municipals, més properes als problemes dels ciutadans, necessiten més recursos i competències per fer més eficients i eficaços els seus serveis de proximitat.
Segona. Competitivitat basada en el coneixement. La competitivitat no és un joc de suma zero. Són el conjunt de factors, institucions i polítiques que expliquen la productivitat, la capacitat que té una economia per créixer sosteniblement en el llarg termini. Resultat de la globalització i de la tendència estructural de l'economia mundial, les fonts de competitivitat de l'economia s'han transformat radicalment, des d'inputs barats d'energia, sòl, treball i capital fins a una combinació eficient de capitals físic, humà, organitzatiu, tecnològic, emprenedor i innovador basada en el coneixement. En forma d'estat o no, la competitivitat del coneixement reforça les noves polítiques públiques regionals i urbanes basades en els nous models productius.
Tercera. Democràcia i transparència. Els historiadors econòmics han demostrat sobradament la vinculació entre democràcia i benestar. Al llarg de la història del capitalisme, les economies amb més tradició democràtica han demostrat ser més eficaces en la distribució de recursos generats pel creixement econòmic. I, encara més, investigacions més recents demostren que la qualitat democràtica, la participació ciutadana i les noves xarxes i moviments socials són imprescindibles per garantir millors quotes de distribució de la renda generada per l'economia del coneixement. Per tant, la Catalunya que ve, amb estat o sense, integrarà la qualitat democràtica i la transparència de les institucions en l'explicació del seu benestar.
Territoris grans o petits.
Cinquena. Relacions de finançament. La relació financera entre les entitats territorials i els estats o entitats supranacionals també ha estat objecte de controvèrsia durant els últims anys. La tendència general, però, és clara. La nova ciutadania reclama més equilibri entre contribució i solidaritat entre territoris. Amb estat o no, la Catalunya del futur necessita d'un finançament més adequat a la seva realitat i necessitats, sense perdre les dotacions de solidaritat amb altres territoris. La solidaritat territorial no pot frenar el creixement de les economies més dinàmiques.
Sisena. Tecnologia. Vivim en una època de revolució industrial encapçalada per una revolució tecnològica. L'ús massiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb internet a l'avantguarda, ho està transformant gairebé tot, en especial la manera com les empreses generen valor, com es treballa i com la ciutadania es relaciona amb institucions i representants. La Catalunya que ve s'ha d'articular al voltant de la tecnologia. La gent jove ho agrairà eternament.
Setena. Patronals i sindicats. El contracte social que Europa va construir després de la Segona Guerra Mundial per corregir els desequilibris generats pel capitalisme i que intercanviava salaris fixos i contractació estable per productivitat s'està esgotant. Anem cap a un model d'intermediació que intercanviarà competitivitat basada en el coneixement per autonomia i gestió col·laborativa. Les patronals i sindicats s'han de repensar en aquest nou context.
Vuitena. Partits polítics. L'herència de l'organització industrial del treball va acabar per segrestar l'essència dels partits polítics en favor d'uns aparells que limiten la democràcia participativa. A la nova Catalunya els partits polítics s'hauran d'obrir sincerament als moviments socials i a la participació directa de la gent.
Novena. Cultura i participació. L'augment de l'estoc formatiu de la població i dels fluxos d'informació i comunicació han canviat la cultura de la participació de la ciutadania, que vol formar part amb autonomia i assiduïtat de la presa de decisions. La nova Catalunya no s'entendrà sense una continuada participació de la ciutadania en la presa de decisions.
I, desena. Societat del futur. Amb o sense estat, la nova dimensió econòmica farà avançar Catalunya cap a una societat global, amb unes fonts de competitivitat basades en el coneixement i amb una ciutadania autònoma i participativa que voldrà intervenir obertament en la presa de decisions de tota mena. Tard o d'hora els ciutadans acabaran decidint quin és el camí.
