El deute públic nord-americà puja a uns 12 bilions de dòlars, dels quals el govern xinès és propietari directe d'1,28 bilions i d'una quantitat desconeguda a través d'intermediaris. A la Xina, el primer creditor de l'administració nord-americana, lògicament li interessa que als EUA les coses els vagin bé per poder cobrar, però hi ha qui veu el govern xinès com un modern Fu Manchú, el personatge de les novel·les de Sax Rohmer que amb un poder econòmic il·limitat intentava destruir la civilització occidental: si la Xina es tragués del cim el deute nord-americà i l'europeu, provocaria un col·lapse econòmic.

Sobre la possibilitat que això passi -per exemple, per destinar aquests diners a inversions a països emergents-, Amadeu Jensana considera que “ara per ara és molt complicat perquè els xinesos encara depenen molt de les exportacions i els Estats Units són el segon importador de la Xina, després de Hong Kong. Si en un futur aconsegueixen que el creixement de la seva economia depengui més del consum intern (que ara representa el 38% del PIB), podria tenir sentit recuperar part d'aquests diners”.

Més improbable ho troba Alejandro Alcaraz, segons els quals Occident i la Xina estan condemnats a mantenir una entente cordiale. “Si als Estats Units i Europa els interessa que la Xina funcioni perquè viuen del seu oxigen, als xinesos els interessa que els occidentals vagin bé perquè continuïn consumint els seus productes. L'últim que li interessa a la Xina és crear una crisi financera que afectaria les seves exportacions.

“Ximèrica és un matrimoni que si es trenca porta a un catacrac mundial”, diu Alcaraz, utilitzant el terme que Niall Ferguson va encunyar per explicar la relació entre la Xina i els Estats Units en el seu llibre El triomf del diner: com les finances mouen el món. Aquest historiador britànic va pronosticar el 2008 que era inevitable la creació d'una bombolla financera, pels desequilibris generats per “la república de Ximèrica”, un matrimoni on un estalviava en excés manipulant el tipus de canvi i prestava a l'altre perquè gastés desmesuradament amb tipus d'interès molts baixos.