El país que és líder mundial en persones que gaudeixen d'immunitat ha descobert que l'economia espanyola no és immune! Per què, doncs, tants espasmes cridaners cantant-nos les benaurances i fent-nos veure una llum al final del túnel per acabar dient-nos, com ha fet assenyadament el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, que “Espanya no és immune a la desacceleració econòmica que afecta la zona euro”.
O és que no recorden que ja un pensador espanyol, espanyolíssim per cert, però bon pensador, Ortega y Gasset, ens recordava que som nosaltres i les nostres circumstàncies? Per bé o per mal estar a la UE i a la zona euro té moltes coses bones, però també en té d'altres de dolentes i no les podem destriar. I les nostres circumstàncies són que Espanya és un país perifèric i compta poc en les decisions, i tenim una dependència total a les seves polítiques i a la seva economia. I és aquest lligament econòmic de la UE que fa que sigui molt més difícil expulsar un membre o part d'un d'ells, que no ha passat mai, que no acceptar-ne de nous, que sí que ha passat.

El debat actual a la UE em recorda els debats que hem llegit que es produïen en la crisi del 1929 entre dues filosofies economicistes i que va quedar polaritzat en dos economistes de renom: John Maynard Keynes i Fiederich Hayek. Keynes sostenia que “cada vegada que s'estalviava cinc xílings es deixava a un home a l'atur, mentre que quan compres ( gastes) augmenta l'ocupació”. Però advertia que això que deia era una política per als moments més àlgids de la crisi, i que “quan canviessin els fets canviaria d'opinió”. Hayek sostenia que el mercat, a través dels preus, seria el mecanisme de recuperació ja que “en el preu és on es posen d'acord comprador i venedor”. No cal dir que l'escomesa va durar molts anys i amb molta més complexitat, però és bo apuntar que vist avui podem dir que estem en el mateix lloc. Fa temps que dic que un indicador que ens serviria a tots per mesurar el pols de l'economia i sobretot per saber si guanyem el futur és que mensualment ens informessin de la nova creació d'empreses i el seu nombre de treballadors, perquè després de tantíssima desfeta empresarial a causa de la crisi, no hi haurà represa sostinguda, ni llocs de treball sostinguts, sense crear teixit industrial nou. Encara que no sigui temps per fer-ho, hem de vindicar públicament els empresaris les empreses, perquè d'ells, i només d'ells, depèn el nostre futur.