Amenaces de restricció
La lliure circulació de les persones és un dels principis bàsics de la UE, però la crisi i l'ascens del populisme ha fer aparèixer el fantasma de les limitacions. Contra això, s'alcen veus que demanen més integració del mercat laboral
“Quan Europa va obrir les seves fronteres, no s'havia produït la crisi econòmica, desconeixíem els efectes de la immigració, i que es produiria una autèntica allau”. Fa només uns dies, l'alcalde de Londres i favorit dels conservadors britànics per succeir David Cameron, Boris Johnson, posava sobre la taula la necessitat de restringir la lliure circulació a la UE. De fet, aquest ha estat un dels temes centrals del congrés del partit, el darrer abans de les eleccions, celebrat recentment.
Però el debat no s'ha obert únicament al Regne Unit. Suïssa va aprovar en referèndum establir quotes a l'entrada de ciutadans de la UE en el seu mercat laboral. Bèlgica va fixar un termini màxim de tres mesos perquè els ciutadans d'altres països comunitaris que hi anessin trobessin una ocupació. De no ser així, els expulsaria en considerar-los una càrrega excessiva per al sistema.
Amb l'esclat de la crisi, s'ha produït un ascens del populisme a alguns països europeus. A les darreres eleccions europees, per exemple, partits com el Front Nacional a França, l'UKIP al Regne Unit, el Partit Popular -d'extrema dreta i contrari a la UE- a Dinamarca, Alternativa per Alemanya o l'FPÖ a Àustria van aconseguir bons resultats. I aquest ascens ha posat sobre la taula el debat: s'ha de limitar la lliure circulació de les persones?
Contraris.
Regne Unit- han avivat el debat, també han sortit altres veus contràries a qualsevol restricció i que posen de relleu que la lliure circulació és precisament un dels principis fonamentals de la UE. Per tant, diuen aquestes veus, limitar-la seria anar en contra de la pròpia idea de la unió.
En aquesta línia, l'IZA (Institute for the Study of Labor), considerat el principal centre d'investigació en economia laboral del continent, ha difós un manifest que defensa que una restricció del dret de circulació de treball contradiu els interessos europeus a favor d'una economia dinàmica i pròspera.
“Un mercat de treball genuïnament europeu -un sense fronteres- també és un requisit previ per al bon funcionament de l'economia i l'estabilitat de l'euro. Sense ell, les perspectives de creixement empitjoren”, remarca el manifest, que reclama, entre altres coses, millorar la coordinació ocupacional i privada del sistema de pensions, introduir un sistema de recerca de feina efectiu a tota Europa, potenciar encara més els models d'intercanvi internacional d'estudiants així com de formadors i treballadors, i millorar la informació que es dóna als ciutadans europeus sobre els avantatges de treballar a l'estranger i de rebre immigrants.
“Aquest tema és crucial per mantenir la UE perquè, per a moltes persones, el dret a la mobilitat és la qüestió més apreciada a l'hora de donar valor i contingut a la ciutadania europea”, afirma Sònia Parella, professora de la UAB. “La UE hi ha de treballar a fons perquè, si es posa en dubte la lliure circulació, estem posant en dubte la pròpia ciutadania europea”, afegeix Parella que adverteix que, des d'un punt de vista econòmic, la mobilitat també és beneficiosa pels països. Segons diu, en aquests moments hi ha molts buits en el mercat de treball europeu que no es poden cobrir.
Parella fins i tot apunt a la necessitat de mirar més enllà de les fronteres europees: “Les necessitats de població activa dels països de la UE no es poden cobrir només amb la població que hi viu perquè són societats profundament envellides. Per tant, també es fa necessari que la UE miri cap enfora i estableixi ponts i vincles amb la resta de continents, especialments amb l'Africa. La mobilitat interna no pot solucionar totes les necessitats de mà d'obra que té Europa per una qüestió d'envelliment de la població”.
La catedràtica d'economia de la Universitat del País Basc Sara de la Rica insisteix en el fet que Europa necessitarà mà d'obra i que aquesta haurà d'estar “ben formada”. “Els processos de formació i integració d'immigrants serien un element fonamental per preparar adequadament el futur que ens espera”, afirma De la Rica, que creu, però, que estem lluny d'aquesta situació. Per això reclama una homogeneïtzació de la normativa sobre immigració que permeti ordenar aquests processos.
Cultura.
No obstant això, creu que es pot aprofundir en el mercat de treball europeu millorant la difusió de les ofertes de feina a altres països i potenciar programes com l'Erasmus, que contribueixen, diu, a trencar barreres culturals i socials.
