Abans de començar la valoració cal dir algunes coses. La primera cosa que crec que hauríem de fer és felicitar-nos. A través d'aquesta nova iniciativa política canalitzem cap al debat institucional un gruix de sensibilitat que no estava precisament en aquest canal. I això, hi estiguem d'acord o no, és una bona notícia. La segona és que cal llegir el document, els hi recomano efusivament. És un document molt ben escrit, amb un clar caràcter divulgatiu, que posa de manifest que la discussió econòmica pot transcendir la naturalesa tècnica i es pot fer des de totes les mirades socials...
Joan Torrent-Sellens - professor de la UOC
Les darreres dades sobre la desigualtat salarial a Espanya han acabat de posar el dit a la nafra. Durant la crisi, els salaris han perdut més d'una tercera part del seu poder adquisitiu i l'economia espanyola lidera els avenços de la desigualtat salarial al món, només superada pels EUA. En aquest context, ha aparegut la proposta de la nova formació política Podemos. D'aquesta proposta se n'han fet moltes valoracions, la majoria des de la picabaralla política, i crec que val la pena reflexionar serenament sobre la proposta perquè estructura realitats i posa sobre la taula algunes iniciatives que val la pena analitzar.
Abans de començar la valoració cal dir quatre coses. La primera cosa que crec que hauríem de fer és felicitar-nos. A través d'aquesta nova iniciativa política canalitzem cap al debat institucional un gruix de sensibilitat que no estava precisament en aquest canal. I això, hi estiguem d'acord o no, és una bona notícia. La segona és que cal llegir el document, els hi recomano efusivament. És un document molt ben escrit, amb un clar caràcter divulgatiu, que posa de manifest que la discussió econòmica pot transcendir la naturalesa tècnica i es pot fer des de totes les mirades socials. La tercera, molt relacionada amb l'anterior, el document està escrit per dos catedràtics (un de ciències polítiques i polítiques públiques, el professor Vicenç Navarro, i un altre d'economia aplicada, el professor Juan Torres) de reconeguda solvència i trajectòria en l'àmbit de l'economia del benestar i la desigualtat. I, la quarta, que s'ha destacat poc, el document és una proposta de discussió. Com es menciona a les primeres pàgines, no es tracta d'un document tancat, és una proposta per a la discussió i així ens l'hem de prendre. Jo m'hi apunto, aquí van les meves valoracions.
Economia financera versus economia real. El document parteix de la premissa que la crisi econòmica ha incidit molt durament sobre l'economia espanyola per un model de creixement inadequat i, sobretot, posa en relleu que les polítiques per a la sortida de la crisi han castigat molt durament els drets i les rendes del treball i la competitivitat de les empreses més petites. En canvi, s'ha destinat gran quantitat de recursos en forma d'ajudes directes al sistema financer i ajudes indirectes, sobretot a través de la reforma laboral, a les grans empreses. Res a dir. A hores d'ara crec que ningú pot estar en desacord amb la diagnosi. Però, també crec que cal ser concisos. L'endeutament dels agents de l'economia espanyola, sector públic, empreses i famílies, és literalment inabastable. Els 3 bilions d'euros que deuen els agents econòmics a Espanya s'han de tornar, i la contenció pressupostària és inevitable. Una altra cosa és si les retallades i les ajudes havien de prendre la direcció que han pres i si la consolidació del sistema financer s'havia d'haver fet sense exigir clares contraprestacions en forma de crèdits reals a l'economia productiva i les rendes del treball.
Creixement versus distribució. Per començar a resoldre el problema d'una sortida de la crisi menys desigual, el document proposa posar l'accent en una nova política econòmica centrada directament en la lluita contra la desigualtat. Aquesta és una qüestió molt rellevant perquè la proposta parteix de la base que l'economia i les polítiques públiques estan al servei de totes les persones i, especialment, del seu benestar. La recuperació econòmica és indestriable de la recuperació de les condicions d'igualtat i benestar. Per tant, les polítiques per a la sortida de la crisi passen per les polítiques de benestar. És veritat que l'evidència empírica internacional ha constatat una relació directa entre benestar i creixement econòmic sostingut. Però, també és cert que l'economia té dues dimensions molt clares. La de l'assignació de recursos (model de creixement i productivitat) i la dimensió de la distribució de recursos (model de benestar). Es pot acceptar que el creixement econòmic sostingut és un instrument al servei del benestar de les persones. Però, també crec que un document de política econòmica com aquest hauria d'incidir molt més clarament en les polítiques de creixement que vol dur a terme. Hi ha referències a la necessitat de més i millor educació, ciència i tecnologia, innovació, productivitat i competitivitat, però també crec que caldria explicitar molt més clarament aquesta dimensió. També sobta, i molt especialment coneixent la importància que per aquest moviment han tingut les xarxes socials, la manca de referències al poder transformador del món i els negocis digitals.
Estabilitat versus continuïtat. Algunes de les iniciatives més polèmiques del document són les dedicades al món del treball, especialment la proposta de repartiment del treball (35 hores), la renda bàsica garantida i l'avançament de l'edat de jubilació. El món del treball també està en revolució i les condicions d'estabilitat de l'economia industrial no tornaran. Al món que ve, el treball estable serà substituït pel treball continu, i la importància de les relacions laborals, que suposen treball homogeni, serà substituïda per la importància de l'organització del treball, més adient per la intermediació dels fluxos de treball intensius en coneixement. Fer propostes de polítiques de treball basades en l'estabilitat del treball homogeni i les hores del treball em sembla poc adient.
