Aquests darrers dies bona part de la societat civil catalana i molt especialment a les xarxes socials ha atacat amb una gran virulència el dues vegades campió del món de moto GP Marc Márquez, per haver anunciat la intenció de canviar de residència de Cervera a Andorra. Ràpidament es van posar en marxa judicis populars en contra seu, perquè això volia dir, així ho interpretaven, que aquest canvi residencial era un exili fiscal. La contundència del judici popular va ser tan forta que el mateix bicampió va haver de sortir en una roda de premsa per dir, amb llàgrimes, que seguiria pagant els impostos a Espanya. En primer lloc el que hem de dir és que l'anunci del Tro de Cervera no implica fer cap il·legalitat i, per tant, fins i tot si això comportés un canvi de domicili fiscal, no és de cap manera criticable perquè tothom té dret a establir la seva residència on més li agradi. I per què s'ha produït aquesta reacció? Com que suposo que ningú ho ha fet per enveja d'un jove superdotat que guanya molts diners i vol anar a viure en un lloc com Andorra, envoltat de natura, haig de suposar que ha estat simplement pel tema fiscal; una oportunitat que li permeten les lleis del país, i que és acceptada, com no podria ser d'altra manera, per la UE. El problema ve per la competència fiscal que hi ha dins de l'Estat espanyol i entre països, fins i tot dins de la UE, un fet que, en principi, tampoc em sembla massa greu perquè mitiga les ànsies i les temptacions recaptatòries que tot govern té. Des del mateix govern espanyol i el mateix ministre Montoro, la recaptació i els inspectors d'Hisenda, massa sovint s'ha utilitzat certs esportistes ( Messi, Neymar,...) amb intencions d'escarni públic mentre se'n glorificaven d'altres. Fa poques setmanes el pare del rei d'Espanya, Joan Carles, va viatjar expressament a Qatar per assistir a una cursa de F-1 i, segons va dir ell mateix a la televisió, hi anava per acompanyar Fernando Alonso en la seva darrera cursa amb Ferrari; doncs bé, aquest “gran honor” el va tenir l'esportista que resulta que fa molts anys que viu a Suïssa i paga els impostos allà. I ni les xarxes socials, ni els inquisidors tributaris, ni la Hisenda espanyola, ni la Casa del Rei mai n'han fet una denúncia o un lleig, i les televisions espanyoles no paren d'españolear fins i tot amb els migrats resultats d'Alonso. I si un dia féssim la llista dels exiliats fiscals, ens en sortirien molts més d'esportistes, cantants, artistes,... que contínuament fan ostentació d'espanyolisme, des de qualsevol país d'impostos baixos.