0
Eines
professor de la UOC - 10 gener 2015 2.00 h

2015: any quàntic?

Crisi o recuperació. Segons els principis de l'economia quàntica, l'economia pot estar en crisi o en creixement alhora. Perquè es consolidi l'estat de la recuperació cal que incidim en aquells factors que fan créixer les probabilitats que el creixement avanci. Perquè la majoria d'agents (persones, empreses i administracions) s'apuntin a la recuperació cal que tots i cadascun inverteixin i, molt especialment, que inverteixin en coneixement i l'intercanviïn
- professor de la UOC

Ja és un clàssic. Encetem el tercer any de col·laboració amb L'Econòmic (jo n'estic molt content, i espero que els lectors del Saber o no saber també) amb una reflexió sobre el devenir econòmic de l'any que acabem de començar.

Diu la paradoxa de Schrödinger, un dels pares de la física quàntica, que si tanquem un gat en una caixa sota determinades condicions, una partícula de radioactivitat té un 50% de probabilitats d'activar-se, cosa que faria morir al gat, i un 50% de probabilitats de no activar-se, cosa que faria que el gat sobrevisqués. Segons els principis de la física quàntica, la descripció correcta d'aquest sistema (abans d'obrir la caixa) serà el resultat de la superposició dels estats viu i mort, mentre que quan obrim la caixa per comprovar l'estat del gat, aquest estarà viu o mort. Aquesta superposició d'estats, vinculada a la propietat que tenen els electrons d'estar en dos llocs diferents al mateix temps, és el que ens determina la paradoxa: abans d'obrir la caixa, el gat està viu i mort alhora. A diferència de la física clàssica, ens trobem davant d'una superposició d'estats i el pas cap a un estat definit es produeix com a conseqüència del procés de mesura, quan intervé l'observador per obrir la caixa. Un corol·lari important: l'estat definit del sistema no es pot predir, només es pot estudiar la probabilitat de cada resultat.

Canvi de comportament.

Tinc la sensació que, durant els darrers anys, l'economia evoluciona ràpidament cap als principis quàntics. Ho estem començant a investigar, però aquí van algunes motivacions. Ja n'hem parlat algunes vegades, però el procés de transició cap a l'economia del coneixement, no només transforma els principals resultats de l'activitat econòmica (producció, distribució, intercanvi i consum) sinó que, més especialment, suposa un radical canvi de comportament dels agents econòmics. És especialment destacable un fet. A l'economia del coneixement, el principal input i output del sistema és el coneixement, i l'intercanvi de coneixement té una naturalesa molt singular. Mentre que a l'economia clàssica, que beu directament de la física clàssica, l'intercanvi sempre es produeix a través de transaccions amb base monetària (treball per salaris, inversió per rendiment, béns o serveis per preu), a l'economia del coneixement és molt freqüent bescanviar coneixement per coneixement sense que hi intermediïn transaccions monetàries. Pensin, per exemple, en les vegades que han estat subjecte d'intercanvi d'idees, documents, explicacions, plans de negoci o perspectives de futur. O, i aquesta dedicada als lectors de la secció en digital, en les vegades que han llegit aquests articles o altres i que, sense pagar, els pot haver suggerit alguna idea de negoci, innovació, millora o canvi.

Sobre el coneixement.

Dos corol·laris importants de la visió quàntica de l'economia del coneixement. Primer, els intercanvis no monetaris de coneixement no surten al PIB. Els mercats no estructurats de coneixement no es consideren com a mercats. I, segon, com que el coneixement és la veritable moneda de canvi, els rols tradicionals del agents econòmics es dilueixen acceleradament. Si treballen amb el coneixement, per això val el coneixement de tot tipus: científic, tecnològic, tècnic o un saber fer qualsevol, facin-se la següent pregunta: sóc capital o treball? Sóc empresari-emprenedor o treballador? Sóc productor o consumidor? Aprenc o treballo? Treballo per compte propi per compte aliè? Treballo en equip o individualment? Jo he intentat respondre'm moltes vegades aquestes preguntes i els asseguro que, a diferència del que passava fa uns anys, la resposta única és cada vegada més difícil.

I, vet aquí, la paradoxa dels nostres temps, l'economia és cada vegada més quàntica. Cada vegada és més difícil predir el nostre comportament com a agents econòmics. Només ens queda estudiar les probabilitats que tinguem comportaments superposats. Tinc la sensació que si incorporem aquesta línia de pensament al que li passa a l'economia avui, les respostes del que passa i, molt especialment, del que pot passar, són molt més fàcils. Alguns exemples centrats a l'any 2015.

Primer. Crisi o recuperació. Segons els principis de l'economia quàntica, l'economia pot estar en crisi o en creixement alhora. Perquè es consolidi l'estat de la recuperació cal que incidim en aquells factors que fan créixer les probabilitats que el creixement avanci. Perquè la majoria d'agents (persones, empreses i administracions) s'apuntin a la recuperació cal que tots i cadascun inverteixin i, molt especialment, que inverteixin en coneixement i l'intercanviïn.

Segon. Treball o no treball. Un treballador pot estar ocupat i aturat a l'hora. Perquè augmentin les probabilitats que estigui més temps ocupat, caldria que milloressin ostensiblement les seves condicions d'ocupabilitat, que passen, sense dubte, per més coneixement, més canvi i més flexibilitat.

Tercer. Empreses competitives o no competitives. El mateix que els treballadors. Les empreses poden ser eficients i competitives o no ser-ho. Per ser més competitives hauríem d'incidir en tots aquells factors, institucions i polítiques que milloren la productivitat, especialment, més tecnologia, més coneixement i més innovació.

Millora del servei públic.

I, quart. Governs eficaços o no eficaços. Perquè els governs siguin eficaços han d'incidir en tot allò que millora el seu servei públic. Coses com la qualitat democràtica, la transparència, l'eficiència en el servei o el benestar dels ciutadans.

És a dir: encetem un any quàntic, que ningú no sap si serà bo o dolent, però el que sí sabem és que podrà ser bo en funció del que fem per millorar les probabilitats que sigui bo. De receptes màgiques no n'hi ha, però els apòstols no són quàntics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Torrent Sellens
Altres articles de l'autor

Publicat a