L'exercici ha començat igual com va acabar l'anterior. Si algú es pensava que amb el canvi de dígit la borsa faria cap inicialització i que la tendència lateral viraria a l'alça, ja ha comprovat -només amb els sis dies que fa que s'ha encetat el nou any- que no és així. La tensió entorn de la crisi a Grècia no desapareix. Depenent del dia, aquesta augmenta una mica (quan des d'Alemanya es filtra que no importaria que el país hel·lè abandonés l'euro) o disminueix (quan en el país germànic s'assegura que Grècia ha de continuar formant part de la zona euro). I aquesta incertesa va colpejant dia rere dia l'ànim dels inversors, que en aquests moments no veuen gaire clar prendre posicions en actius de risc.

La contínua davallada del preu de l'or negre tampoc no contribueix a cap millora de la confiança en les borses. El petroli cotitza pels volts dels 50 dòlars per barril, preu que no es veia des del 2009, i aquest abaratiment preocupa molt els mercats. Malgrat que aquest descens també pot resultar beneficiós per a alguns aspectes econòmics, com la reducció del cost energètic o de les despeses a les companyies que necessiten combustible per desenvolupar la seva activitat, ara els inversors només veuen els desavantatges que aquesta davallada té en els mercats internacionals (que està impactant en l'economia russa i en la d'altres països emergents).

Grècia i el petroli continuen sent, igual que a final de desembre, els focus d'incertesa que mantenen allunyats els inversors dels parquets. No obstant això, l'expectativa que el proper 22 de gener el Banc Central Europeu (BCE) anunciï les mesures per impulsar l'economia de la zona euro ha rebaixat els nervis dels inversors a mesura que avançava la setmana. Aquesta possibilitat, i que els tipus d'interès als EUA es mantindran en nivells baixos almenys fins a l'abril, ha generat prou optimisme perquè dijous hi pugui haver un fort repunt en el conjunt de borses internacionals.

Però la presa de beneficis i una notícia inesperada entorn del Banco Santander va fer desaparèixer qualsevol intent d'acabar la setmana a l'alça. El banc que ara presideix Patricia Botín va anunciar dijous una ampliació de capital de 7.500 milions d'euros per créixer i una forta retallada del dividend. La inesperada operació ha caigut com una galleda d'aigua freda sobre el valor, que ha estat el fanalet vermell de la setmana, ja que ha tingut un descens superior al 15% i ha precipitat l'Íbex 35 per sota dels 10.000 punts. Per tant, l'índex selectiu torna a nivells de mitjan octubre i divendres es va acomiadar en els 9.718,8 punts i va registrar una davallada del 6,11% en cinc sessions.

L'ampliació de capital del Banco Santander, que s'ha fet amb un descompte proper al 10%, no ha agradat als inversors i ha acabat per contagiar la resta d'entitats, que han notat un fort càstig durant la setmana. Les accions dels bancs encapçalen la llista dels valors que més baixen, amb descensos superiors al 5% en la majoria de les entitats. Per la seva part, la caiguda del preu del petroli està passant factura a la cotització de Repsol, que ha acabat la setmana amb un descens superior al 6% després que diverses firmes de borsa han retallat la recomanació sobre el valor per al 2015. Tot i que els títols de la companyia aèria International Airlines Group (IAG) han estrenat l'exercici tocant màxims històrics per sobre dels 6,3 euros, finalment no han pogut evitar que els inversors passin per caixa i l'IAG ha tancat a la baixa.