L'exer­cici ha començat igual com va aca­bar l'ante­rior. Si algú es pen­sava que amb el canvi de dígit la borsa faria cap ini­ci­a­lit­zació i que la tendència late­ral vira­ria a l'alça, ja ha com­pro­vat -només amb els sis dies que fa que s'ha ence­tat el nou any- que no és així. La tensió entorn de la crisi a Grècia no des­a­pa­reix. Depe­nent del dia, aquesta aug­menta una mica (quan des d'Ale­ma­nya es fil­tra que no impor­ta­ria que el país hel·lè aban­donés l'euro) o dis­mi­nu­eix (quan en el país germànic s'asse­gura que Grècia ha de con­ti­nuar for­mant part de la zona euro). I aquesta incer­tesa va col­pe­jant dia rere dia l'ànim dels inver­sors, que en aquests moments no veuen gaire clar pren­dre posi­ci­ons en actius de risc.

La contínua dava­llada del preu de l'or negre tam­poc no con­tri­bu­eix a cap millora de la con­fiança en les bor­ses. El petroli cotitza pels volts dels 50 dòlars per bar­ril, preu que no es veia des del 2009, i aquest aba­ra­ti­ment pre­o­cupa molt els mer­cats. Mal­grat que aquest des­cens també pot resul­tar bene­ficiós per a alguns aspec­tes econòmics, com la reducció del cost energètic o de les des­pe­ses a les com­pa­nyies que neces­si­ten com­bus­ti­ble per desen­vo­lu­par la seva acti­vi­tat, ara els inver­sors només veuen els des­a­van­tat­ges que aquesta dava­llada té en els mer­cats inter­na­ci­o­nals (que està impac­tant en l'eco­no­mia russa i en la d'altres països emer­gents).

Grècia i el petroli con­ti­nuen sent, igual que a final de desem­bre, els focus d'incer­tesa que man­te­nen allu­nyats els inver­sors dels par­quets. No obs­tant això, l'expec­ta­tiva que el pro­per 22 de gener el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) anunciï les mesu­res per impul­sar l'eco­no­mia de la zona euro ha rebai­xat els ner­vis dels inver­sors a mesura que avançava la set­mana. Aquesta pos­si­bi­li­tat, i que els tipus d'interès als EUA es man­tin­dran en nivells bai­xos almenys fins a l'abril, ha gene­rat prou opti­misme perquè dijous hi pugui haver un fort repunt en el con­junt de bor­ses inter­na­ci­o­nals.

Però la presa de bene­fi­cis i una notícia ines­pe­rada entorn del Banco San­tan­der va fer des­a­parèixer qual­se­vol intent d'aca­bar la set­mana a l'alça. El banc que ara pre­si­deix Patri­cia Botín va anun­ciar dijous una ampli­ació de capi­tal de 7.500 mili­ons d'euros per créixer i una forta reta­llada del divi­dend. La ines­pe­rada ope­ració ha cai­gut com una galleda d'aigua freda sobre el valor, que ha estat el fana­let ver­mell de la set­mana, ja que ha tin­gut un des­cens supe­rior al 15% i ha pre­ci­pi­tat l'Íbex 35 per sota dels 10.000 punts. Per tant, l'índex selec­tiu torna a nivells de mit­jan octu­bre i diven­dres es va aco­mi­a­dar en els 9.718,8 punts i va regis­trar una dava­llada del 6,11% en cinc ses­si­ons.

L'ampli­ació de capi­tal del Banco San­tan­der, que s'ha fet amb un des­compte pro­per al 10%, no ha agra­dat als inver­sors i ha aca­bat per con­ta­giar la resta d'enti­tats, que han notat un fort càstig durant la set­mana. Les acci­ons dels bancs encapçalen la llista dels valors que més bai­xen, amb des­cen­sos supe­ri­ors al 5% en la majo­ria de les enti­tats. Per la seva part, la cai­guda del preu del petroli està pas­sant fac­tura a la cotit­zació de Rep­sol, que ha aca­bat la set­mana amb un des­cens supe­rior al 6% després que diver­ses fir­mes de borsa han reta­llat la reco­ma­nació sobre el valor per al 2015. Tot i que els títols de la com­pa­nyia aèria Inter­na­ti­o­nal Air­li­nes Group (IAG) han estre­nat l'exer­cici tocant màxims històrics per sobre dels 6,3 euros, final­ment no han pogut evi­tar que els inver­sors pas­sin per caixa i l'IAG ha tan­cat a la baixa.