Barcelona Centre de Disseny (BCD), el centre de promoció i dinamització del disseny en l'àmbit empresarial i institucional, em contracta el 2008 per impulsar la iniciativa clúster. Perquè el clúster en si ja existia; el clúster és una realitat que ni es crea ni es destrueix; els actius hi eren des de feia molt de temps. Catalunya concentra la major part de les associacions de professionals que hi ha a Espanya, el major nombre d'empreses que ofereixen serveis de disseny, i a més tenim una cinquantena d'escoles o de centres formatius que imparteixen disseny, amb un total de 6.000 alumnes, molt d'ells estrangers. A tot això li sumes el potencial que té la marca Barcelona Design i tens una concentració estratègica d'una sèrie d'agents que formen part d'un mateix ecosistema i que entenen que el disseny és una eina estratègica per posicionar les empreses i la ciutat. El BDIC va començar el 2009 amb disset membres i ara hi ha 151, dels quals prop de 140 són empreses i la resta són bàsicament organismes acadèmics o de recerca.

És difícil de saber perquè no hi ha dades sobre el que representa el sector disseny. Des del BCD es treballa per fer una foto del sector i intentar quantificar quantes empreses hi ha a Catalunya, quina és la facturació, l'ocupació que generen, tot això.

Sí, però la cosa està canviant. De la nova política industrial que està impulsant la Generalitat, amb l'anomenada agenda del Ris3Cat, el disseny és un dels sis àmbits que s'han identificat amb més potencial, i aquest és un gran pas per a nosaltres, perquè per primera vegada apareix la paraula disseny en una política industrial de país. Fins ara ni tan sols apareixia com a eix transversal, com sí que ho fan les TIC.

Vull creure que és conseqüència de la feina que s'ha fet des de BCD des de fa 42 anys aquí i a Europa. En aquest sentit, a Brussel·les també s'ha començat a reconèixer que el disseny és un dels deu factors clau en la política d'innovació.

La crisi implica buscar nous horitzons i noves eines i adonar-se que allò que s'ha fet fins ara no ha funcionat del tot bé. Penso que tothom reconeix que el disseny és un actiu que Europa té a diferència de, per exemple, la Xina. El disseny no deixa de ser una part d'aquestes indústries creatives que ens poden fer diferents. En aquest sentit la crisi ha fet que ens adonem que els recursos limitats s'han de posar en allò que realment ens fa diferents per poder ser encara millors.

Hi ha hagut una disminució de la massa crítica, pel que fa a l'ocupació segur, i per contra ha augmentat el nivell d'exportació que ara està en el 31%. Fa uns anys, era impensable que des de les administracions hi hagués programes per ajudar a sortir fora pimes tan petites com són aquestes que ofereixen aquests serveis de disseny. El que passa és que suposa un repte molt important perquè són empreses molt petites amb una capacitat limitada d'inversió i marxar a fora i internacionalitzar-se és un gran sacrifici de recursos financers i humans.

Si, aprofitem la Barcelona Design Week, un gran esdeveniment creatiu vinculat al disseny que tenim a la ciutat de Barcelona i que té un caire internacional. Fomentem els espais de trobada que connectin els creatius d'aquí entre ells, amb empreses que vulguin incorporar els seus serveis i amb creatius i empreses de fora que vénen aquí per connectar-los amb els nostres socis.

Sí, l'altre és propiciar el canvi estratègic a les empreses. Estudiem quins seran els criteris dels compradors que estan més avançats i, en funció d'això, les orientem per poder ser més competitives en el futur. Això d'una banda, i també el que seria la millora de l'entorn competitiu, és a dir, que l'empresa tingui tots els elements que necessita per poder créixer i tenir èxit, com ara que no hi hagi dèficits de determinats perfils professionals.

Als EUA, empreses que han començat fa no gaire i amb una penetració en el mercat brutal -parlo d'Airbnb, Ideo o Pinterest- no tenen al capdavant un gestor de perfil MBA, sinó que el dissenyador és el fundador i el màxim executiu. El nou concepte que està triomfant és el DEO (Design Executive Officer), que es contraposa al CEO, que acostuma a pensar en clau lineal, que se sent incòmode fora d'un entorn no previsible i que prefereix no assumir massa riscos. El DEO té capacitat d'entendre les mètriques però també de ser molt creatiu en la forma de funcionar, i això fa que es trobi còmode quan hi ha ambigüitat i li agrada provar si les coses funcionen o no, té una forma més àgil de funcionar, no li fa tanta por si fa fallida o si en un moment determinat no l'encerta, es refia molt més de la seva intuïció. El món demana aquest tipus de gestor perquè la forma de funcionar i de connectar amb l'usuari és una altra. I el fet de col·locar l'usuari en el centre, ho dóna el disseny.

Les empreses que estan creixent amb força tenen un perfil creatiu que pot o no estar connectat amb la tecnologia. Nosaltres hem defensat des de sempre que no tota la innovació prové de la innovació tecnològica, sinó que la creativitat hi té molt a dir.

Sí, perquè valora i reclama equips multidisciplinaris que sumen i escalen, i és un perfil professional que sap empatitzar millor amb la seva gent.