Hervé Falciani és un informàtic que treballava al Hong Kong Shanghai Banking Corporation (HSBC), a la sucursal suïssa de Ginebra, i entre el 2006 al 2008 va anar recopilant la llista dels clients de la sucursal i, pel que sembla, se la va vendre al govern francès. Aquest en va passar les dades al Govern espanyol al 2010
i una vegada les va tenir l'Agència Tributaria, es va limitar a enviar una carta als titulars dels comptes advertint-los que tenien informació d'aquest fet. La reacció de la gran majoria va ser fer una complementària i posar-se en pau amb Hisenda, abans que aquesta n'inicies una inspecció i se'ls pogués acusar de frau fiscal. El fet d'informar-los abans d'iniciar les investigacions, va provocar un gran terratrèmol entre el cos d'inspectors pel tracte preferent que tenien els possibles evasors. Un dels que es van posar en pau amb Hisenda, va ser Emilio Botín, amb una quantitat ridícula respecte el saldo que hi havia. Malgrat tot, però, alguns no ho van voler fer adduint que per la procedència de la informació (un robatori) s'invalidava la informació obtinguda. Actualment Hervé Falciani viu a Espanya protegit pel govern, puix que Suïssa n'ha demanat l'extradició. Aquest fet, caldrà tenir-lo en compte quan el Govern espanyol es queixi del país helvètic per la poca col·laboració a lliurar informació requerida.

També hem de tenir en compte que la llista és dels clients, i no podem atribuir-los ràpidament l'etiqueta pública d'evasors fiscals com es fa ara amb tots els noms que hi surten.

La hipocresia del Govern espanyol és important quan hem vist com el 2010 tractava amb màxima delicadesa els que realment eren evasors i el comportament de persecució a què han sotmès casos com Messi o el Barça pel cas Neymar. I una altra impostura són els espasmes del govern actual per sortir del pas de l'efecte que ha produït la publicació d'aquesta llista quan fa cinc anys que la tenen, dient que podrien anar contra el HSBC.

I respecte de l'honorabilitat del Sr. Hervé Falciani, per més que se'l presenti com un heroi, no deixa de ser una persona que en el seu dia va cometre un presumpte delicte de robament, i ja sé que no són temps bons per dir-ho, però hi ha una màxima en dret que diu: mai amb un delicte no es por perseguir un altre delicte. Cal recordar que som en un estat de dret, i que hi ha la presumpció d'innocència?